dijous, 25 de juny de 2015

Tornar a lluitar. Tornar a incendiar-se.

Enfrontar-se novament a Incendis, després de tres anys, suposa moltes coses; però les punyents paraules de Mouawad no han perdut ni una mica de força. Caldrà tornar a posar-hi cor, cap, punys, estómac, ganes i respecte. Us deixem amb les paraules dels actors:

"Hi ha veritats que només poden ser revelades amb la condició de ser descobertes. Heu obert el sobre… heu trencat el silenci…"
Fins i tot ara, tres anys més tard, amb les ganes i el respecte de tornar a viure aquest viatge, torno a tenir la sensació que es torna a trencar el silenci…
I que ara amb més dies viscuts… m’adono de la sacsejada que és Incendis… a molt nivells.
Que solament  "aprenent a llegir, a escriure, a comptar , a parlar i a pensar…podrem ser lliures, i podrem trencar la cadena …"
Tant de bo l’art ens faci més lliures i ens salvi…

Alguna cosa però, no s’ha mogut… és allà, al fons del pou.
Clara Segura

"Un cop de puny i una equació impossible de resoldre. Un boxejador amateur, espantat i furiós, mancat d’amor. Una jove professora de matemàtiques,  experta en polígons, mancada d’amor. I el desert. I la urgent necessitat de saber qui som, d’on venim. D’entendre el llarg silenci de Nawal Marwan amb el cap, amb els punys, amb l’estómac i, finalment, amb el cor". Llegeixo això, escrit poques setmanes abans de la primera estrena d’Incendis, al Teatre Romea. Tres anys després, sento que els punys, el cap i l’estómac no tindran més remei que preparar-se, novament, per la batalla, perquè les preguntes segueixen bategant, urgents, importants, necessàries: qui som, d’on venim. I encara que, un cop més, no trobem una resposta, tornarem a viure, junts, el goig de la búsqueda, del viatge compartit. I a cridar, amb el cor, amb el cap, amb els punys i amb l’estómac: "Ara que estem junts, tot va millor!"  
Julio Manrique

David Ruano

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada