Passa al contingut principal

#AsSocPerla / Llibert



Intentaré transmetre amb paraules la meva vivència de la funció “Llibert”, que no és  fàcil, en absolut. Una experiència emocional molt forta i, a mi, explicar això, em costa molt perquè tinc una ment frèvola que fragmenta els moments viscuts amb intensitat i, durant un temps, em resulta difícil tornar a ajuntar els trossos.

Ara quedaria molt bé si comencés a enfilar adjectius, però no, ara mateix no és el que em demana la ment ni el cos. Bé, un adjectiu sí diré, un gairebé perfecte per al cas: tel·lúric. D’altra banda, com sol passar amb tot el que és nascut de la terra, de la “sub-terra”, aquí no hi cap l’enteniment racional ni fer classificacions, així que qualificatius pocs i encara menys, limitacions.

També un substantiu: xaman.

I per què xaman? Perquè “Llibert” ens ha obert una porta. Una amb la que pocs s’atreveixen, una que deixa el pas lliure per entrar-hi i reflexionar. Em refereixo a això que viu dins nosaltres mateixos i que en parlem amb la boca petita i que li girem la cara quan la veiem a prop, però que viu en nosaltres, allà, en el fons del fons: la mort. En aquest cas, la mort d’un fill que gairebé no va gosar viure, però no per això és menys seriosa ni menys dura ni menys cruel. Ells, els “Llibert’s”, han gosat parlar-ne i cridar-ho ben alt i nosaltres hem tingut la sort de poder-ho escoltar.

Dalt l’escenari (bé, és una manera de dir-ho, perquè “escenari” pròpiament, no ho és), al darrera, es mou la seva ombra, la de Llibert, sense deixar-se veure. Aquesta ombra invisible, em semblava això, un xaman reflectit a la pantalla, al bressol, al terra, arreu... Davant, estava la persona, la mare, l’artista. La persona és cordial, propera, molt divertida i gens solemne; és com si li hagués caigut al damunt un devessall creatiu de sí mateixa i aquí camina la dona, donant-li forma.

El resultat de tot això és càlid i potent. Al costat d’aquesta esplèndida actriu  que és Gemma Brió, dues dones no menys màgiques l’acompanyen:Tàtels Pérez i Mar Orfila i tot plegat amanit d’una manera perfecta per Norbert Martínez. La primera perfilant diversos personatges i la segona donant-nos aquesta visió musical tant personal que ressona i arriba d’una manera contundent i profunda, fent-nos present en tot moment, el batec del nostre cor.

En fi, em costa explicar-ho perquè no volia repetir el que diversos mitjans ja han parlat, i per cert molt bé, d’aquesta funció que ara ja està a punt d’acabar (una llàstima). I sí, al final he posat masses adjectius. Un altra dia em sortirà millor.

Per cert, no ho havia dit però ho dic ara: ningú, sota cap concepte, s’hauria de perdre aquesta funció de “Llibert”. Encara teniu temps fins diumenge 27 d'abril.


Imma Díaz Vallvé
#AsSocPerla
Abril de 2014

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els dimecres compra nespres!!

Reprenem, amb calma... la secció d'"Els dimecres compra nespres" i les recomanacions de cançons a càrrec de l'Oriol.  Avui us proposem escoltar aquesta cançó de Bob Dylan que canta amb Jhonny Cash, si ho recordeu la vam usar per l'espectacle de "Tonio, el poeta", el resultat del taller que vam presentar a la a Biblioteca de Catalunya ara ja quasi fa un any...  Tota vostra! Salut!!

Emocions Lorquianes

Lorca segueix removent consciències i emocions avui dia. Explica moltes coses que també ens passen a nosaltres...  Us deixem amb un text d'una espectadora amiga de l'#AsSocPerla:  ─¿I Federico? ─En el teatro. ─¿Con La Barraca? ─No, abajo en la Biblioteca! Sí, des del dimecres 14 de juny, Federico Garcia Lorca, cada vespre, deixa la seva arcàdia de poetes i dramaturgs i s’instal·la a l’espai de la capella de la Biblioteca de Catalunya per emocionar-se amb la interpretació de la seva obra Bodas de Sangre fa la companyia de teatre La Perla 29. L’espai El primer impacte que reps, com espectador, és la transformació de la sala, cadires noves vermelles (l’esquena ho agraeix) i un bon quadrilàter de sorra àrida, seca, que anuncia on i com es desenvoluparà l’obra. Algú ha dit que semblava un western, a mi em va recordar les pistes romanes on corrien les quadrigues, bé, tan li fa, cadascú que hi busqui i que hi trobi el seu simbolisme, perquè això és el que l’Oriol Broggi vol

Els dimecres compra nespres!!

Hola família de perles.  Avui, és obligat, anar a parar a Bach.  Potser alguns anireu aquest vespre als temples pertinents a escoltar La Passió en directe. Els altres ho podem fer des de La Revistilla de La Perla 29. Estem assajant Cyrano de Bergerac  aquests dies, i al final, al cinquè acte, al jardí de l'Abadia on Cyrano va a morir estem mirant de posar aquesta música de fons.  A mi em porta a algun lloc grandiós, i alhora em trasllada a quan era petit i sentia això al menjar de casa, no entenia ben bé tot el que feia sentir aquesta música però em semblava que era important.   Bona Setmana Santa a tothom. I si no és tan Santa, tampoc passa res. En tot cas bona setmana. Oriol Broggi