Ves al contingut principal

#AsSocPerla / Llibert



Intentaré transmetre amb paraules la meva vivència de la funció “Llibert”, que no és  fàcil, en absolut. Una experiència emocional molt forta i, a mi, explicar això, em costa molt perquè tinc una ment frèvola que fragmenta els moments viscuts amb intensitat i, durant un temps, em resulta difícil tornar a ajuntar els trossos.

Ara quedaria molt bé si comencés a enfilar adjectius, però no, ara mateix no és el que em demana la ment ni el cos. Bé, un adjectiu sí diré, un gairebé perfecte per al cas: tel·lúric. D’altra banda, com sol passar amb tot el que és nascut de la terra, de la “sub-terra”, aquí no hi cap l’enteniment racional ni fer classificacions, així que qualificatius pocs i encara menys, limitacions.

També un substantiu: xaman.

I per què xaman? Perquè “Llibert” ens ha obert una porta. Una amb la que pocs s’atreveixen, una que deixa el pas lliure per entrar-hi i reflexionar. Em refereixo a això que viu dins nosaltres mateixos i que en parlem amb la boca petita i que li girem la cara quan la veiem a prop, però que viu en nosaltres, allà, en el fons del fons: la mort. En aquest cas, la mort d’un fill que gairebé no va gosar viure, però no per això és menys seriosa ni menys dura ni menys cruel. Ells, els “Llibert’s”, han gosat parlar-ne i cridar-ho ben alt i nosaltres hem tingut la sort de poder-ho escoltar.

Dalt l’escenari (bé, és una manera de dir-ho, perquè “escenari” pròpiament, no ho és), al darrera, es mou la seva ombra, la de Llibert, sense deixar-se veure. Aquesta ombra invisible, em semblava això, un xaman reflectit a la pantalla, al bressol, al terra, arreu... Davant, estava la persona, la mare, l’artista. La persona és cordial, propera, molt divertida i gens solemne; és com si li hagués caigut al damunt un devessall creatiu de sí mateixa i aquí camina la dona, donant-li forma.

El resultat de tot això és càlid i potent. Al costat d’aquesta esplèndida actriu  que és Gemma Brió, dues dones no menys màgiques l’acompanyen:Tàtels Pérez i Mar Orfila i tot plegat amanit d’una manera perfecta per Norbert Martínez. La primera perfilant diversos personatges i la segona donant-nos aquesta visió musical tant personal que ressona i arriba d’una manera contundent i profunda, fent-nos present en tot moment, el batec del nostre cor.

En fi, em costa explicar-ho perquè no volia repetir el que diversos mitjans ja han parlat, i per cert molt bé, d’aquesta funció que ara ja està a punt d’acabar (una llàstima). I sí, al final he posat masses adjectius. Un altra dia em sortirà millor.

Per cert, no ho havia dit però ho dic ara: ningú, sota cap concepte, s’hauria de perdre aquesta funció de “Llibert”. Encara teniu temps fins diumenge 27 d'abril.


Imma Díaz Vallvé
#AsSocPerla
Abril de 2014

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Aquest Sant Jordi... 71 llibres

Avui és un dia especial.
La Perla 29 gaudim d'aquest Sant Jordi amb un llibre sota el braç: Bodas de Sangre, Apunts i cançons de Joan Garriga. Per celebrar-ho, vam organitzar un sorteig i hem obtingut un sorprenent regal: les recomanacions de molts amics i amigues de llibres preciosos, interessants i imperdibles. Per aquest motiu i, ja que no ens podíem quedar aquesta valuosa informació només per nosaltres, us compartim la llista per si encara esteu dubtosos...
Feliç Sant Jordi, Feliç Santa Georgina!


Algú com tu, de Xavier Bosh Amor fou, de Marta Sanz Anatomia della irrequietezza, de Bruce Chatwin Anatomia retrobada, de Wajdi Mouawad Ànima, de Wajdi Mouawad Aquesta és la meva carta al món, d'Emily Dickinson Baluarte, de @elvirasastre Bon dia, són les vuit!, d’Antoni Bassas Canciones y Romancero de ausencias, de Miguel Hernández Carta de una desconocida, de Stefan Zweig Cartes a Mahalta, de Màrius Torres i Mercè Figueras

Una sopa que crema

La Perla29 ha iniciat l’any 2018 amb una obra d’alt voltatge: Sopa de pollastre amb ordi , del dramaturg Arnold Wesker nascut a Londres i de família jueva.
És una sopa que crema, que cou els budells perquè és aquí on tenim l’ànima. Perquè aquesta sopa va d’ideals i de sentiments. I culleradaa cullerada ens empassem el dolor del desencís polític, de la frustració de la pèrdua dels somnis i de la degradació de les relacions familiars.

Aquesta sopa pot agradar més o menys però no deixa indiferent i obliga a l’espectador a la reflexió, objectiu cabdal de tota obra de teatre, i molt més, al menys a mi em va passar, si fem el paral·lelisme amb la situació política que es viu actualment en el nostre país.

La sopa de pollastre amb ordi ens explica la història d’una família obrera d’orígen jueu, els Kahn, durant un període de més de vint anys. És un treball coral, set personatges, quatre actors i tres actrius, d’una interpretació extraordinària i acurada plena de mímica i de matisos que donen vi…

Inspirats per un estiu magnífic

Pel juliol s’escola el curs que ja s’acaba, i tots els assajos, les funcions, els bons moments i les angoixes, queden al lloc on eren, esperant al següent curs. Penso en els versos: “Una nit de lluna plena, tramuntàrem la carena, lentament, sense dir res...”, perquè per nosaltres cavalcar una temporada és com els versos de Lorca, quan diu "la noche se está muriendo en el filo de la piedra". Hem acabat el curs contentíssims i orgullosos d'allò que hem fet. L’any vinent hi tornarem, sense parar, sense pensar en descansar, però conscients que no podem fer tantes coses com voldríem. Mai hi cap tot! En una escena, en una obra de teatre, en una temporada, has d’aparcar idees. Alguns recordareu que un juliol parlàvem d’obrir noves finestres... Mai són prous. I sempre, sempre, sempre n’hi ha de noves, i mai es tanquen del tot. L’any vinent en mantindrem bastantes d’obertes mentre recuperem forces. Ha estat una temporada intensa, i encara hi ha públic que demana de veure’n els fr…