Ves al contingut principal

Algú s'adorm

En Marc Artigau, dramaturg i ajudant de direcció de L'Orfe del Clan dels Zhao ha escrit aquest poema que ens agrada tant... 

De tanta vida
que se’ns escapa
de tantes tardes
que no m’empasso,
el vespre taca
trist els terrats
i ara les dones
tornen somrients
prudents del mar,
passegen xopes
però no parlen
només reciten
antics poemes
velles pregàries
perquè elles saben
d’aquest plaer
ocult de tinta
que ja no cura
i encara cou
no té remei
ni vol recepta
aquest plaer
de tan vertigen
d’olor d’incendi
pell de ferides.
Miro les dones
i obro la boca
per engolir
aquest oreig
mentre camino
mentre rumio
i encara resten
grapats de llum
reflex als vidres.
Quin secret guarden?
No defalleixen
contra el tic-tac,
no enyoren res
tampoc no obliden,
no porten flors
ni volen rimes.
La tarda cau
un altre cop
mentre en recullo
dos o tres trossos,
després de tot,
m’agradaria
guardar l’instant
d’aquest meu cel
i algun matí
poder pintar-te’l.
S’ha fet de nit.
I veig la gent
que beu i riu
que riu i sap
que sap i vol
que vol i dol.
No trobaré
cap elixir
d’ocell o núvol,
i et sé d’abans
de molt abans
de quan les nits
et perfilaven
i no sabies
el que volies
i no sabies
el que podies
i tan quieta
dempeus al llit
mirant al sostre
per si de sobte
ocell o núvol
tardor o ràbia
estel o pedra,
eres la dona
que ara mossego
i palpo tota
lluent, sencera...
de tanta vida
que se’ns escapa
no refarem
remots preceptes,
sense aturar-nos,
vestits de cendres
a flor de pell
a raig de foc
a cops de puny
a crits de neu
seguirem rutes
sempre salvatges.
Fugint així
- no ens enganyem -
tan sols tornem
al mateix lloc
on ja som ara.
Les hores mortes
que mai no esperen
i tantes boques
que ja no dic
i tantes gàbies
que són obertes.
Ara que és clar
miro les dones
un altre vers,
mentre rumio
mentre m’espanto
i faig recompte
de tantes tardes
d’aquell perill
d’imaginar-te
carn de fulla
en la penombra
que no m’empasso,
que m’atabala.

Ara que és clar
la platja calma,
algú s’adorm,
algú es desperta,
les dones ballen.

Marc Artigau

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Un grup d'alumnes i professores de l'escola Aula van venir a veure Boscos, amb treball previ i posterior a classe al voltant de l'espectacle i l'autor. A partir d'aquí, una alumna ha escrit un poema, amb estructura sextina, amb frases de l'obra. Us deixem amb aquesta peça, i esperem que us agradi tant com a nosaltres:

Boscos

Sóc el record que desperta la vida,
un llamp caigut que retorna del somni
i maleeixo la meva existència.
El meu cor batega sota les ombres,
vull tornar a encendre el llum per trobar l'ànima
i treure el meu infant de les tenebres.

Sóc la pluja i el foc de les tenebres.
Beure l'aigua de la pena és la vida
que corromp i fa explotar la meva ànima.
L'aigua que crema inundant el meu somni
m'evoca en un pou ofuscat per ombres.
Hi ha matins que no voldria existència!

Sóc el pas dels anys i de l'existència.
Llenço el cor d'ortigues a les tenebres
i s'evaporen amb la nit les ombres.
Mentre compto i veig com passa la vida,
fent memòria d'…

Cultura en majúscules escrita en minúscules

Us adjuntem el text que Oriol Broggi va llegir el passat 21 de juliol al Teatre Biblioteca de Catalunya durant la presentació a la premsa de la nova temporada teatral 2016-17 de La Perla 29















Benvinguts.
Us voldria presentar la propera temporada de La Perla 29 per al 2016/2017.

Estic content de poder parlar avui aquí, entre actors, directors, artistes, amics, periodistes, crítics, programadors, responsables d’institucions, i els amics espectadors de l’#AsSocPerla.
Gràcies a tots per venir. És un moment ideal per fer una mica de repàs d’on som. I explicar-nos: què estem fent, on hem arribat, i cap on anem. I crec que el fet d’estar tots junts parlant de nous projectes, és el que ens permet repassar i fer balanç d’una forma més completa. 
Cada vegada que penses en el futur ho fas pensant en el passat i el present, valores allà on ets i imagines cap on anar.


Una nova temporada és per un teatrero com un tresor preciós. El “fer teatre” va des de coses molt petites a molt grans. Vas fent cercles al…

Maria Dolors Bonal: “L’art és un foc d’esperança, per viure, per encomanar i per arreglar el món”

No és fàcil fer arribar l'art als més petits i joves; hi ha poques persones que hagin trobat la recepta per fer-ho de la manera adequada, poques que hagin apostat per una pedagogia artística forta. És necessari saber entendre i saber portar l'interès dels nens i nenes, noies i nois. La curiositat, el joc, l'aventura i la motivació haurien de ser les eines reals de la pedagogia i l'educació.
Llegint l'entrevista de Maria Dolors Bonal pensem en el projecte que fa temps que volem tirar endavant i que per fi sembla que està agafant forma: La Perla Petita. Creiem en apropar el teatre des d'una edat temprana, en fer de l'art un nucli de l'educació. Explicar la nostra feina, mostrar com s'aixeca un espectacle, deixar veure el teatre per dins i per fora... Obrir una finestra més, per la qual mirar més enllà de les parets i taules de l'aula.
Tot plegat forma part d'una pedagogia enfocada a donar un ventall de possibilitats als infants i joves, a motiva…