Ves al contingut principal

Sobre l'escenografia d'"Incendis" - capítol 1


Comencem avui a fer públic un interessant diàleg que hem mantingut per mail amb diferents membres de la companyia sobre l'escenografia d'"Incendis". Lentament us anirem fent entregues del contingut.

Personatges que hi participen: Oriol Broggi, Blanca Arderiu, Ferran Utzet, Sebastià Brosa i Julio Manrique.



1r CAPÍTOL 

@ Oriol Broggi

Hola companys. Estreno aquest espai de reflexió sobre l’escenogràfica d'Incendis. Tothom i pot dir la seva. El primer que faig és enviar-vos les notes que us vaig ensenyar l'altre dia. Com a un punt de partida. Però tinc uns dubtes, després d'haver llegit l'obra altre cop, els poso aquí en forma de temes. Cada tema té un número i els podem anar comentant o bé en podem anar afegint.

Vosaltres mateixos.

1/ L’AIGUA. El riu que creua l'espai està bé. L'aigua està molt bé per aquesta obra. Crec.

2/ Els aspersors de l'escena de la gespa i la foto de l'autobús, seria bo de poder tenir. Igual que el foc és complicat.

3/ Importància de la projecció. No per situar l'acció, sinó pel projector de l'escola, després el de la FOTO! La foto és molt important. I altres coses que ajuden.

Sobre el tul està bé. M'agrada la idea de separar els dos públics, explicar dues històries paral·leles, el passat s'ajunta, s'entreveu, s'entra i es surt del davant i del darrera, uns corren per darrera i passen al davant i així ha canviat l'època.

El tul agafa molta màgia, sobretot si es combina amb el fum i amb la sorra. Hi ha alguna cosa molt bona i molt semblant a la Biblioteca, que ja hem penjat tres o quatre teles blanques a un cable tensat d'acer.

4/ Per tot això, de diferenciar el davant i el darrera, potser no és bona idea els dos costats de la grada.

5/ Veient el plànol, la grada de l'escenari queda com petita i posada fora de lloc. Potser hauria de treure el cap a l’embocadura, però aleshores no podrien entrar els actors. 

6/ Aleshores, si no féssim dues bandes només que simuléssim un munt de sorra que es “vomita” des l'escenari, en rampa i que cobreix les primeres files.

Companys espero les vostres respostes!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Un grup d'alumnes i professores de l'escola Aula van venir a veure Boscos, amb treball previ i posterior a classe al voltant de l'espectacle i l'autor. A partir d'aquí, una alumna ha escrit un poema, amb estructura sextina, amb frases de l'obra. Us deixem amb aquesta peça, i esperem que us agradi tant com a nosaltres:

Boscos

Sóc el record que desperta la vida,
un llamp caigut que retorna del somni
i maleeixo la meva existència.
El meu cor batega sota les ombres,
vull tornar a encendre el llum per trobar l'ànima
i treure el meu infant de les tenebres.

Sóc la pluja i el foc de les tenebres.
Beure l'aigua de la pena és la vida
que corromp i fa explotar la meva ànima.
L'aigua que crema inundant el meu somni
m'evoca en un pou ofuscat per ombres.
Hi ha matins que no voldria existència!

Sóc el pas dels anys i de l'existència.
Llenço el cor d'ortigues a les tenebres
i s'evaporen amb la nit les ombres.
Mentre compto i veig com passa la vida,
fent memòria d'…

Emocions Lorquianes

Lorca segueix removent consciències i emocions avui dia. Explica moltes coses que també ens passen a nosaltres... Us deixem amb un text d'una espectadora amiga de l'#AsSocPerla: 


─¿I Federico?
─En el teatro.
─¿Con La Barraca?
─No, abajo en la Biblioteca!
Sí, des del dimecres 14 de juny, Federico Garcia Lorca, cada vespre, deixa la seva arcàdia de poetes i dramaturgs i s’instal·la a l’espai de la capella de la Biblioteca de Catalunya per emocionar-se amb la interpretació de la seva obra Bodas de Sangre fa la companyia de teatre La Perla 29.


L’espai
El primer impacte que reps, com espectador, és la transformació de la sala, cadires noves vermelles (l’esquena ho agraeix) i un bon quadrilàter de sorra àrida, seca, que anuncia on i com es desenvoluparà l’obra. Algú ha dit que semblava un western, a mi em va recordar les pistes romanes on corrien les quadrigues, bé, tan li fa, cadascú que hi busqui i que hi trobi el seu simbolisme, perquè això és el que l’Oriol Broggi vol, que l’espectador…

Dins els Boscos de Mouawad

Boscos és el text de la tetralogia "La sang de les promeses" que faltava per estrenar a Barcelona. És una de les obres més impressionants i complexes de Wajdi Mouawad, que comprèn el recorregut de vuit generacions i gairebé dos segles d'història. Us deixem amb el text del director: 

A vegades els arbres no ens deixen veure el bosc. Des de l’inici de l’obra de Mouawad intueixo que les paraules parlen però que l’important s’amaga... alguna cosa s’expressa per sota. Els personatges parlen, i per sota un riu de profunda tristesa els alimenta. Alguna cosa hi ha soterrada. La història no és la història que veiem en primer pla, sinó que l’important és allò que desvetlla el sotabosc.  Allò amagat. Una secreta pena. Una profunda tristesa. Immensa, i desoladora.

I cada frase és un cop de puny. Com dir-la amb prou energia? Com trobar la força per seguir vivint en ella, després d’haver-la dit, després d’haver-la escoltat? O potser haver-la dit en veu alta i haver-la escoltat ens n’all…