La Revistilla

Aquest text apareixerà publicat a la revista "Metròpolis" aquest mes d'octubre.  Us l'avancem en el nostre blog.  És obvi que la Ciutat, com l’entenem avui i com s’ha entès històricament, compta amb els teatres com a infraestructures bàsiques del seu plantejament i com a eines per al seu re-plantejament. A les ciutats romanes ja trobem teatres com un dels edificis principals de la vida de la ciutat, i així fins als nostres dies. El paper que ha tingut el teatre com a motor de transformació social no ha estat sempre el mateix al llarg de la història però sí que ha estat sempre present i ha estat sempre un motor per desvetllar i fer créixer els ciutadans que té a prop. Els teatres són importants perquè per ells aniran passant les mirades que ajudaran a entendre ales societat. És important entendre els teatres com a petites repúbliques independents dins d’una polis organitzada més gran. Cal pensar aquests espais com a punts concrets des d’on s’irradien continguts cultu...

En Xavier Boada treballarà molt aquesta tardor. Formarà part de La presa , substituint a en Jordi Coromina i també farà gira amb l’espectacle Luces de bohemia del qual ja va formar part quan es va estrenar a la Biblioteca de Catalunya. Podríem dir que serà “tot un perla” durant els propers mesos i per això l’entrevistem, per saber com es veu la feinada que li arriba i com s’identifica amb la feina que fa. 1.- La Presa, Luces de Bohemia, La Riera … Ets a tot arreu, et queda cap moment per descansar? Com t’ho fas? Què menges per estar tan energètic? En els temps que ens toca viure tenir tanta feina és un autèntic privilegi. Penso que el secret recau en una cosa tan simple com “fer allò que t’agrada fer”. Quan disfrutes del que estàs fent no tens la sensació d’haver estat expulsat del “paradís” i “condemnat a treballar”. El “paradís”, precisament, està en abocar-te amb tot l’entusiasme a la teva vocació. Per explicar-ho he fet servir una referència molt judeo-cristiana, però, què vols ...

Avui he tingut un somni: us imagineu que La Perla 29 pot arribar a guanyar un Butaca al millor espectacle teatral amb La presa i el Ferran Utzet al capdavant? Perquè si et pares a pensar, ostres, què fort que seria, no? Millor espectacle: TNC, Teatre Lliure, Focus... i La Perla 29. Millors directors: Julio Manrique, Sergi Belbel, Josep Maria Pou, Àlex Rigola i Ferran Utzet! Allà, enmig dels millors! Ostres és fort veure com La Perla està ben col·locada i ben considerada, i com el Ferran ha sabut estar amb molta tranquil·litat al capdavant d’un projecte com La presa . Crec que ens serà difícil guanyar un premi, ho tenim difícil, però és possible... Us imagineu??! Seria un dels èxits més grans de laperla29. Crec, sincerament, que estar aquí ja és molt i n’estic (n’estem) molt i molt contents! Felicitats a tots ! Oriol Broggi, director de La Perla 29  Podeu votar els Premis Butaca a: www.premisbutaca.cat

En Pere Garcia va veure "Luces de bohemia" a Girona el passat diumenge 9 d'octubre.  Aquest és el comentari que ens envia després de veure la funció.  Tot just arribat del teatre Municipal, on he vist la versió que ORIOL BROGGI ha fet de l'obra mestre de VALLE INCLAN, m'he posat a escriure aquestes ratlles sobre la per mi, millor obra del teatre espanyol de TOTS ELS TEMPS. Si us molesteu a llegir l'informació que sobre mi hi ha a aquesta pàgina, veureu que entre les meves lectures i obres de teatre preferides hi ha LUCES DE BOHEMIA. L'admiració ve de lluny -"mayor en años, menor en prez"- diríem que de mitjans  que dels anys 60 en una lectura a la revista PRIMER ACTO. Va impressionar-me. Quan JOSE TAMAYO va estrenar-la al Bellas Artes de Madrid l'any 1971 amb JOSE Mª RODERO i AGUSTIN GONZALEZ fent de Max i Don Latino vaig vole-hi anar. Però llavors no estaven els temps per viatges teatrals. Qui em diria que anys més tard en feria d'...

Us recomanem la lectura del darrer llibre de Marcos Ordoñez: “Telón de fondo” . És brutal!  Parla sobre el teatre, l’ofici, les històries, la crítica, la història del nostre teatre, el fet de ser-ne espectador, com rebre les crítiques. És realment un llibre apassionant i molt ben escrit. Allò que reclamem sovint, aprofundir de forma amable i planera però seriosa. Molt recomanable.  Mireu quin fragment: “A una obra le pido, ante todo, que me ensanche el alma (mi capacidad de comprensión) y alimente mi alegría. Las mejores obras son las que no ofrecen respuestas cómodas para llevarse a casa sino un buen puñado de preguntas eternas, pero también aquellas que te euforizan, que te hacen salir del teatro con una sensación de absoluta liviandad: ambas, de una forma u otra, te reconcilian con la vida.”

Traducció casolana d’un bonic text de Borges que ens hem permès adaptar, canviar i amb respecte compartir amb vosaltres. Els Justos Un home que cultiva amb tranquil·litat el seu jardí, tal com deia Voltaire Aquell altre que agraeix l’existència de la música El que descobreix, amb plaer, una etimologia Un actor que premedita una entonació, un ritme, i un gest Aquell que acompanya l’agonia d’un altre Dos empleados que en un café del Sur juegan un silencioso ajedrez El tipògraf que compon en una impremta aquesta pàgina, que potser no entén Una dona i un home que llegeixen el tercet final d’un cert cant Aquell que acaricia un animal adormit El que agraeix que a la terra hi hagi Stevenson El que justifica o vol justificar un mal que li han fet Tres amics que agraeixen haver llegit a Marc Aureli i s’esforcen a practicar i freqüentar el diàleg El que constata que els altres tenien raó Aquell que mira un espectacle i sospira en silenci en una nau gòtica ... Totes aquestes persones, que s’i...