Passa al contingut principal

Una sopa que crema


La Perla 29 ha iniciat l’any 2018 amb una obra d’alt voltatge: Sopa de pollastre amb ordi , del dramaturg Arnold Wesker nascut a Londres i de família jueva.

És una sopa que crema, que cou els budells perquè és aquí on tenim l’ànima. Perquè aquesta sopa va d’ideals i de sentiments. I cullerada  a cullerada ens empassem el dolor del desencís polític, de la frustració de la pèrdua dels somnis i de la degradació de les relacions familiars.

Aquesta sopa pot agradar més o menys però no deixa indiferent i obliga a l’espectador a la reflexió, objectiu cabdal de tota obra de teatre, i molt més, al menys a mi em va passar, si fem el paral·lelisme amb la situació política que es viu actualment en el nostre país.

La sopa de pollastre amb ordi ens explica la història d’una família obrera d’orígen jueu, els Kahn, durant un període de més de vint anys. És un treball coral, set personatges, quatre actors i tres actrius, d’una interpretació extraordinària i acurada plena de mímica i de matisos que donen vida als membres d’aquesta família, on cadascú busca la seva pròpia llibertat, ja sigui a través del socialisme, dels llibres, de l’art, de la vida al camp... Quina gran metàfora la de l’ictus del pare (gran Villanueva) que el deixa paralitzat per sempre

Amb aquesta obra Ferran Utzet salta d’illa, abandona la seva zona de confort de la Irlanda catòlica i costumista per instal·lar-se dins d’un pis de l’Est End de Londres. Canvia la sorra clàssica de la sala gòtica de la Biblioteca per un espai mínim, domèstic, despullat d’objectes, com si fos un quadrilàter de boxa on els seus personatges, s’estimen, es rebutgen, s’escridassen, lluiten, somien... I és tan intensa la proximitat i l’atmosfera que hi ha entre actors i públic que obliga a aquest a viure al màxim tot allò que passa a sobre d’aquest minúscul escenari.

Quin gran encert el muntatge d’aquesta “sopa”, el mateix Ronnie (extraordinari Pol López) ho diu quan la mare (immensa Màcia Cisteró) li serveix el seu plat: “Avui mare, t’ha quedat boníssima”, perquè boníssim és com Utzet i la seva troupe (actors, regidors, tècnics de llum, de so...) resolen l’escenografia i la dinàmica de l’obra. No hi ha ni un moment de repòs. No hi ha ni canvi de vestuari. Tot en l’obra és intens i simbòlic i és per això que nosaltres, el públic, no tenim ni un segon d’esbarjo per pair tan profunda escudella, ens cal, com he dit abans, temps per a la comprensió i la tendresa.

Anna Folch Bartrolí
Sòcia, núm. 45
Febrer 2018
      

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Aquest Sant Jordi... 71 llibres

Avui és un dia especial.
La Perla 29 gaudim d'aquest Sant Jordi amb un llibre sota el braç: Bodas de Sangre, Apunts i cançons de Joan Garriga. Per celebrar-ho, vam organitzar un sorteig i hem obtingut un sorprenent regal: les recomanacions de molts amics i amigues de llibres preciosos, interessants i imperdibles. Per aquest motiu i, ja que no ens podíem quedar aquesta valuosa informació només per nosaltres, us compartim la llista per si encara esteu dubtosos...
Feliç Sant Jordi, Feliç Santa Georgina!


Algú com tu, de Xavier Bosh Amor fou, de Marta Sanz Anatomia della irrequietezza, de Bruce Chatwin Anatomia retrobada, de Wajdi Mouawad Ànima, de Wajdi Mouawad Aquesta és la meva carta al món, d'Emily Dickinson Baluarte, de @elvirasastre Bon dia, són les vuit!, d’Antoni Bassas Canciones y Romancero de ausencias, de Miguel Hernández Carta de una desconocida, de Stefan Zweig Cartes a Mahalta, de Màrius Torres i Mercè Figueras

Emocions Lorquianes

Lorca segueix removent consciències i emocions avui dia. Explica moltes coses que també ens passen a nosaltres... Us deixem amb un text d'una espectadora amiga de l'#AsSocPerla: 


─¿I Federico?
─En el teatro.
─¿Con La Barraca?
─No, abajo en la Biblioteca!
Sí, des del dimecres 14 de juny, Federico Garcia Lorca, cada vespre, deixa la seva arcàdia de poetes i dramaturgs i s’instal·la a l’espai de la capella de la Biblioteca de Catalunya per emocionar-se amb la interpretació de la seva obra Bodas de Sangre fa la companyia de teatre La Perla 29.


L’espai
El primer impacte que reps, com espectador, és la transformació de la sala, cadires noves vermelles (l’esquena ho agraeix) i un bon quadrilàter de sorra àrida, seca, que anuncia on i com es desenvoluparà l’obra. Algú ha dit que semblava un western, a mi em va recordar les pistes romanes on corrien les quadrigues, bé, tan li fa, cadascú que hi busqui i que hi trobi el seu simbolisme, perquè això és el que l’Oriol Broggi vol, que l’espectador…