Manllevo el títol del poema que va llegir Ferran Utzet. Res no escau tant bé al que vam viure ahir al vespre el públic que omplíem la sala de la Biblioteca de Catalunya: tot va valer la pena.
A l’entrada repartiment de carnets i cartells de propaganda de la nova temporada. Quina preciositat de fotografia, Magritte, sí, però també, a mi m’hi va fer pensar, Hopper, tot realisme màgic. Ben encarat, perquè això és el que ens ofereix La Perla 29 enguany, màgia i realitat. Quina combinació tan paradoxal de gran valor.
Ja a dins vam sospirar, bufff... I vam sentir que és el tornar a casa. La sala del somnis, majestuosa, terra de sorra, parets de pedra, catifes velles, olor de molsa, llum daurada... Tot respirava familiaritat i calidesa. I amb aquest context es van desenvolupar els actes de la presentació de la nova temporada.
L’amic Toni Trallero, president de l’Assocació, amb els seus col·laboradors van donar les gràcies als socis i van avançar les activitats que estan programades per a la nova temporada: assajos oberts, parlem-ne al bar, entre bambolines, mirada de l’espectador, concurs de relats, qüestionari 2+9... I van deixar anar a l’aire un parell de promeses engrescadores, la presència del gran poeta Joan Margarit i del gran, també, director Lluís Pasqual.
Després de la mà i veu del director Oriol Broggi vam entrar de ple al desenvolupament dels espectacles. Quatre obres de pes: Un obús al cor. L’Hostalera. Boscos. Bodas de Sangre. I vam gaudir del tast, una dramatúrgia d’alta volada, de cel estrellat. Quant d’encís el de les actrius i dels actors! I entre mig, amb esquitxos de gran subtilesa, recitat de poesia i música. A La Perla, la música és imprescindible: el Cohen de Tothom ho sap, i les cançons de Joan Garriga. I enganyaria al lector si em quedés aquí, a més a més hi haurà Trau, El Petit Príncep i La Perla petita.
Acabo ja, per a no fer-me pesada, fa uns anys quan l’aventura de l’Associació començava, la de La Perla 29 ja tirava des d’Antígona, vaig escriure un text on mencionava la idea que Isak Dinesen tenia de la vida, on ella la comparava amb la càndida adolescència, per tant hi havia d’haver: alegria, imaginació, il·lusió, empenta i un cert toc de bogeria. Ho heu aconseguit de ple. I junts Perla 29 i Sóc Perla heu arribat a la rica i plena maduresa. Felicitats i moltes gràcies!
Anna Folch Bartrolí
Sòcia núm. 45
A l’entrada repartiment de carnets i cartells de propaganda de la nova temporada. Quina preciositat de fotografia, Magritte, sí, però també, a mi m’hi va fer pensar, Hopper, tot realisme màgic. Ben encarat, perquè això és el que ens ofereix La Perla 29 enguany, màgia i realitat. Quina combinació tan paradoxal de gran valor.
Ja a dins vam sospirar, bufff... I vam sentir que és el tornar a casa. La sala del somnis, majestuosa, terra de sorra, parets de pedra, catifes velles, olor de molsa, llum daurada... Tot respirava familiaritat i calidesa. I amb aquest context es van desenvolupar els actes de la presentació de la nova temporada.
L’amic Toni Trallero, president de l’Assocació, amb els seus col·laboradors van donar les gràcies als socis i van avançar les activitats que estan programades per a la nova temporada: assajos oberts, parlem-ne al bar, entre bambolines, mirada de l’espectador, concurs de relats, qüestionari 2+9... I van deixar anar a l’aire un parell de promeses engrescadores, la presència del gran poeta Joan Margarit i del gran, també, director Lluís Pasqual.
Després de la mà i veu del director Oriol Broggi vam entrar de ple al desenvolupament dels espectacles. Quatre obres de pes: Un obús al cor. L’Hostalera. Boscos. Bodas de Sangre. I vam gaudir del tast, una dramatúrgia d’alta volada, de cel estrellat. Quant d’encís el de les actrius i dels actors! I entre mig, amb esquitxos de gran subtilesa, recitat de poesia i música. A La Perla, la música és imprescindible: el Cohen de Tothom ho sap, i les cançons de Joan Garriga. I enganyaria al lector si em quedés aquí, a més a més hi haurà Trau, El Petit Príncep i La Perla petita.
Acabo ja, per a no fer-me pesada, fa uns anys quan l’aventura de l’Associació començava, la de La Perla 29 ja tirava des d’Antígona, vaig escriure un text on mencionava la idea que Isak Dinesen tenia de la vida, on ella la comparava amb la càndida adolescència, per tant hi havia d’haver: alegria, imaginació, il·lusió, empenta i un cert toc de bogeria. Ho heu aconseguit de ple. I junts Perla 29 i Sóc Perla heu arribat a la rica i plena maduresa. Felicitats i moltes gràcies!
Anna Folch Bartrolí
Sòcia núm. 45
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada