Passa al contingut principal

Volar amb 'Els cors purs'


Els cors purs és un viatge que fa temps que volíem fer. Un espectacle que fa temps que teníem al cap i un text que ens perseguia –per allò que explica, per la brutalitat que s’amaga darrera una història com aquesta, aparentment senzilla. Partint del relat de Joseph Kessel ens agradaria aconseguir explicar la relació gairebé immòbil entre dues persones que s’estimen; explicar les seves causes, arguments, renúncies. 

Com transportar aquesta situació, pràcticament sense acció, al llenguatge teatral? Deixarem que els actors s’apoderin dels personatges (o a la inversa), des del lloc on es troba cadascú. Potser el teatre és aquesta cerca, un camí difícil per tal de trobar un nou llenguatge, una manera de mostrar allò que no veiem a primer cop d’ull; una espieta per on poder observar la quietud de dues persones que no permeten estimar-se. Una pena infinita. Un rosec al cor que apareix tot d’una, mentre a l’escenari, els actors –i els personatges– dissimulen allò que senten. I volen, i també les paraules volen, i amb elles les idees, i tot pot flotar davant nostre sense que ho trobem estrany. Per què Matisse pinta gent nua ballant sobre dos colors, o Marc Chagall dos enamorats sobrevolant la vida que passa, i ens podem posar a plorar sense motiu? Perquè ho trobem bonic, bell? O perquè ens explica alguna cosa que portem dins utilitzant una nova forma? 

Aquesta història de Cork, a la vella, convulsa, generosa, amable Irlanda, ens aterra al cor, tot d’una, i voldríem que no en marxés mai més. Vet aquí que Els cors purs és un conte que voldria ser un poema. Un conjunt d’imatges, de paraules, de música, davant vostre, dins vostre. Oriol Broggi


Comentaris

  1. Desconcertat amb la presentació de l'obra. Es diu que el text és de Joseph Kessel, però els primers 40 minuts (d'un total de 95) corresponen quasi bé textualment a l'extraordinari "Els morts" de Joyce. Malgrat això en tot el programa (ni a la web) no se'n fa cap referència (a Joyce). No caldria donar a cadascú el reconeixement que li pertoca? Qui no conegui l'obra de Joyce pot marxar del teatre creient que alguns dels millors moments i texts escoltats corresponen a qui no els ha escrit.

    ResponElimina
  2. Benvolgut/da,
    La veritat és que no vam tenir gens clar, fins al darrer moment, si l'adaptació d'Els morts de Joyce entraria o no en l'espectacle. Va ser una desició d'última hora, cosa que va fer impossible incloure-ho a la difusió. Per això vam fer un petit cartellet al hall del Romea explicant la procedència de la primera part de l'obra. Ens sap greu el desconcert que tot plegat hagi pogut causar. Fins aviat.

    ResponElimina
  3. Disculpeu, pero no ho trobo correcte. Cap indicació tampoc a la web? Cap inclusió al "text del director"? No vaig veure el "petit cartellet" al Romea, i dubto que ho vegi la major part dels espectadors. I dono per descomptat que "fins al darrer moment" deu ser com a mínim abans de començar el assajos (cas contrari, l'obra hauria quedat en menys de 50 minuts). Ho trobo molt per sota de la qualitat a què ens teniu acostumats. Agraeixo l'aclariment, en qualsevol cas. (Disculpeu la falta de firma al primer comentari, no vaig veure com posar-la en pujar-lo)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Traduccions-Translations / 4 notes del director

1/   L'acció de Tranduccions té lloc al poblet imaginari de Baile Beag (al comtat de Donegal, al nord-oest d'Irlanda) l'any 1833.  Irlanda encara forma part del Regne Unit, i l'obra descriu l'arribada al poble d'un destacament de geògrafs militars que tenen la missió de posar un nom anglès als topònims irlandesos. Baile Beag, per exemple, passarà a dir-se Ballybeg, i Druim Dubh es convertirà en Drumduff.  Aquesta missió, camuflada com a mera operació administrativa, en realitat forma part d'una estratègia més àmplia de l'imperi britànic: fer desaparèixer l'irlandès de la vida pública. Una estratègia que també es fa visible amb la construcció al poble d'una escola nacional totalment gratuïta i on l'irlandès, per descomptat, no s'ensenyarà.  Els personatges, els professors i alumnes d'una escola rural i autogestionada que garantia l'aprenentatge no només de l'irlandès sinó també del grec, de les matemàtiques i del l...

larealitat29

La Perla 29 fa un grapat d’anys que no para de fer coses. Més que pensar, fem... i a base de fer ens hem anat construint com a ens real, que existeix, que ha sabut organitzar un gran equip fix i un grandíssim equip de col.laboradors.   Afiançant i treballant dia a dia un espai teatral per a la ciutat de Barcelona, dins del nostre petit país. Construït amb cada projecte una manera de fer, una imatge, que ens identifica amb una manera d’entendre el teatre i la cultura. Procurant una bona relació amb tot el territori, a través de les gires i les col·laboracions puntuals. Buscant sempre anar més enllà i creuar les fronteres del nostre ecosistema, a Espanya i a la resta del món. Aglutinant espectadors i engendrant una associació d’espectadors entorn al nostre projecte. Avui La Perla és una realitat. Som una realitat. Existim. Som aquí, som reals.    A vegades pensem que ens podríem definir així, com una realitat que existeix, que és aquí malgrat les difi...