Passa al contingut principal

L’instant i ser presents, davant la confusió i complexitat (de la vida?)

Al nostre gust és un muntatge que costa digerir, ens diuen els espectadors. Molta informació, paraules i emocions profundes; cal entrar i sortir a móns i universos imaginaris amb una rapidesa vertiginosa i, tot i que les paraules dites i les emocions expressades conviden a quedar-se gaudint del moment, aquests requereixen d’una immersió tan intensa que costa deixar anar i entrar de nou. 

L’espectador també s’auto-exigeix entendre, reconèixer, trobar referents i respondre a la lògica esperada. Però, aquestes expectatives no s’acompleixen. Al contrari, Al nostre gust,convida a trencar el codi “expectant” i a entrar en escena, amb una mirada que pren distància i perspectiva, però que alhora s'hi troba dins, immers, compartint, experimentant i acompanyant als actors. Actors que no deixen de ser sinó un reflex de les seves vides, i que molt generosament s’ofereixen a ser-hi, a estar presents, i a presentar i representar per tots moments de vida i d’humanitat. 

Els actors, persones, ens porten de la mà per fer el camí que tots fem al llarg de la vida; una línia recta promoguda pel desig d’avançar en la recerca de qui sap què i qui sap on, però on anem trobant noves vies, caminants, comediants, personatges històrics i molt de teatre. Teatre que de nou, se’ns presenta com l’art de la vida; o tanmateix d’una vida, la de tots, molt teatral. Com tot, val la pena donar-se temps i que “realment” vagi de gust.

Carla Montané
#parlemnealbar

Bito Cels













Frases dites per les espectadores i els actors
“Jo he sentit que hi ha reflexions molt interessant però massa seguides les unes de les altres, fent que costi pair”

“Crec que del que estan parlant és de la vida com a teatre; però el teatre, és la consciència de la vida; ens diuen: anireu vivint, però amb la ignorància de no saber el que teniu; en canvi el teatre, és una reproducció de la vida, però amb intencionalitat”

“Hi ha moments com quan es toca la guitarra amb aquella cançó italiana, que són propis de la casa; són moments d’una sensibilitat i bon gust que costen molt de trobar”

“La vida és un viatge increïble; cal estar presents i alhora gaudir dels petits moments”

“Davant la manca d’argument, l’actor ha de defensar l’instant; és el moment, ara i aquí.”

“Com a espectadors, entrem amb l’instant en tota la seva immensitat del moment; el que passa, és que com que són immersions tan intenses, costa entrar i sortir tan ràpidament”

“I és que cada paraula té una càrrega molt important de sentit; no hi ha res sobrer”

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els dimecres compra nespres!!

Reprenem, amb calma... la secció d'"Els dimecres compra nespres" i les recomanacions de cançons a càrrec de l'Oriol.  Avui us proposem escoltar aquesta cançó de Bob Dylan que canta amb Jhonny Cash, si ho recordeu la vam usar per l'espectacle de "Tonio, el poeta", el resultat del taller que vam presentar a la a Biblioteca de Catalunya ara ja quasi fa un any...  Tota vostra! Salut!!

Els dimecres compra nespres!!

Hola família de perles.  Avui, és obligat, anar a parar a Bach.  Potser alguns anireu aquest vespre als temples pertinents a escoltar La Passió en directe. Els altres ho podem fer des de La Revistilla de La Perla 29. Estem assajant Cyrano de Bergerac  aquests dies, i al final, al cinquè acte, al jardí de l'Abadia on Cyrano va a morir estem mirant de posar aquesta música de fons.  A mi em porta a algun lloc grandiós, i alhora em trasllada a quan era petit i sentia això al menjar de casa, no entenia ben bé tot el que feia sentir aquesta música però em semblava que era important.   Bona Setmana Santa a tothom. I si no és tan Santa, tampoc passa res. En tot cas bona setmana. Oriol Broggi 

Emocions Lorquianes

Lorca segueix removent consciències i emocions avui dia. Explica moltes coses que també ens passen a nosaltres...  Us deixem amb un text d'una espectadora amiga de l'#AsSocPerla:  ─¿I Federico? ─En el teatro. ─¿Con La Barraca? ─No, abajo en la Biblioteca! Sí, des del dimecres 14 de juny, Federico Garcia Lorca, cada vespre, deixa la seva arcàdia de poetes i dramaturgs i s’instal·la a l’espai de la capella de la Biblioteca de Catalunya per emocionar-se amb la interpretació de la seva obra Bodas de Sangre fa la companyia de teatre La Perla 29. L’espai El primer impacte que reps, com espectador, és la transformació de la sala, cadires noves vermelles (l’esquena ho agraeix) i un bon quadrilàter de sorra àrida, seca, que anuncia on i com es desenvoluparà l’obra. Algú ha dit que semblava un western, a mi em va recordar les pistes romanes on corrien les quadrigues, bé, tan li fa, cadascú que hi busqui i que hi trobi el seu simbolisme, perquè això és el que l’Oriol Broggi vol