SOBRE CYRANO DE BERGERAC I LA TRADUCCIÓ
Cyrano de Bergerac torna a la Biblioteca de Catalunya a partir del 16 de març de 2013. Recuperem el text que Xavier Bru de Sala va escriure per al programa de mà quan l'espectacle es va estrenar el passat maig de 2012.
A
diferència de tots nosaltres, i de la resta dels mortals, el Cyrano de Rostand
disposa d’una tan plena consciència d’ell mateix que se sap indigne de ser
estimat. La irresistible enormitat del nas no és sinó metàfora de la deformitat
de l’ànima.
Per
desencadenar aquest drama tan agraït de contemplar i d’ingerir com de quasi
impossible digestió, no n’hi ha prou amb aquesta consciència. Cal, en primer
lloc, que el personatge actuï en conseqüència, que llueixi un caràcter acordat
amb l’exageració del nas. Així, el trobem adorable i temible, heroic i
fatxenda, imprudent, impetuós, però sensible i respectuós fins a extrems
malaltissos. Com els romàntics de debò, Cyrano no fa trampes ni se’n fa. Amb
aquests ingredients i malgrat la inesborrable tara original, qualsevol altre
personatge o persona podria triomfar sobre l’adversitat, merèixer l’amor,
obtenir-ne la plena correspondència. Quina força s’hi oposa? El destí advers,
és a dir la mala sort reiterada, com ell mateix acaba per reconèixer: “M’ha
sortit malament fins i tot el final”.
Denunciava
Stendhal, i observem en la literatura anterior i posterior, que els francesos
van substituir l’amor per la vanitat. Cyrano no. Cyrano estima, Cyrano sap que
no pot de ser estimat, i això l’esperona a estimar, primer de forma esbojarrada,
més tard de manera tan alta que per amor sacrifica el seu amor. Res de menys
insignificant.
Que
l’espectador no es deixi enganyar per la brillantor de les escenes i les
rèpliques, que llisqui per la seductora passarel·la del vers, però que no ignori
el sentit de l’obra, que s’interrogui i es deixi interpel·lar, que travessi el
vel de la facilitat, que rebutgi la temptació de considerar-la una diversió
intranscendent i amable.
* * *
Aviat
farà trenta anys del gran moment pel teatre català que va representar el Cyrano de Josep Maria Flotats. És un honor
que Oriol Broggi primer i tot seguit Pere Arquillué i la resta de la companyia
La Perla 29 hagin tornat a confiar en la mateixa versió. En correspondència, i
per tal d’acostar-la encara més a la sensibilitat de l’espectador d’avui, hem
acordat que, sense abandonar el rigor prosòdic, els actors fessin seu el text
més enllà del vers, tal com exigeix Molière i a la contra de com hauria volgut
Rostand. Aquí i allà, algun petit
descans de la mètrica i la rima, a la manera d’un replà, no procura sinó
incrementar aquesta imprescindible proximitat i accentuar, amb el contrast, la
contundència del recitat.
Que
em perdonin els actors i el director, però el millor elogi que puc fer-los és
constatar que, en efecte, han aconseguit que aquest Cyrano es pugui escoltar,
no diré que a les fosques, però sí amb els ulls aclucats.
Versos treballats per Per Arquillué durant el procés d'assaig del muntatge.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada