La Revistilla

Un grup d'alumnes i professores de l'escola Aula van venir a veure Boscos , amb treball previ i posterior a classe al voltant de l'espectacle i l'autor. A partir d'aquí, una alumna ha escrit un poema, amb estructura sextina, amb frases de l'obra. Us deixem amb aquesta peça, i esperem que us agradi tant com a nosaltres: Boscos Sóc el record que desperta la vida, un llamp caigut que retorna del somni i maleeixo la meva existència. El meu cor batega sota les ombres, vull tornar a encendre el llum per trobar l'ànima i treure el meu infant de les tenebres. Sóc la pluja i el foc de les tenebres. Beure l'aigua de la pena és la vida que corromp i fa explotar la meva ànima. L'aigua que crema inundant el meu somni m'evoca en un pou ofuscat per ombres. Hi ha matins que no voldria existència! Sóc el pas dels anys i de l'existència. Llenço el cor d'ortigues a les tenebres i s'evaporen amb la nit les ombres. Mentre compto i vei...

La sòcia d'#AsSocPerla Anna Folch ens ha fet arribar aquest text sobre la seva experiència al Teatre Biblioteca de Catalunya veient  Boscos : Demà farà una setmana que vaig assistir a l’estrena de Boscos i encara em dura l’escalfor a les mans pels aplaudiments fervorosos, i el nus a l’estómac i el batec al cervell per la implicació emocional i intel·lectual que em va produir l’obra. Vaig conèixer Wajdi Mouawad a través vostre. El primer contacte va ser amb Incendis (per a mi la millor obra), extraordinària. Després vaig continuar amb Cels i ara Boscos . I entremig el monòleg d' Un obús al cor (per favor, poseu-me el reclinatori per agenollar-me davant de l’Ernest Villegas). En aquesta programació em vaig perdre Litoral , però bé, tinc força elements, no per a fer crítica, que ni en sóc, ni en sé, si no per explicar els meus sentiments i les meves emocions davant d’una obra tan llarga i tan intensa. Si busco un adjectiu per a qualificar Boscos trio excessiu. No per ...