La Revistilla

De sobte, un dia, en plena Festa Major, sopant al carrer del barri, amb coneguts (només) que són alhora veïns i companys d'història, m'adono que hi ha quelcom que m'apropa a ells, més enllà de la simpatia, la coneixença o la complicitat. Són la meva gent i si algú passa pel costat i diu alguna cosa inconvenient sobre el meu veí, m'enfadaré.   Aquesta nit de ball, trec a la pista la veïna grosseta, a qui mai dirigeixo la paraula, és de dretes i em sembla carca. Però a la meva Festa Major, la del meu carrer, aquella nit, ella i jo ens coneixem com a part d'una mateixa història i junts fem comunió.  Al bell mig del ball, presoners de l'efluvi alcohòlic del cremat li pessigaré el culet i ella em farà un esglai còmplice. Això és "el crit de l'anís".   L'endemà de la Festa Major, tot tornarà a ser com abans.   I això és una mica La Perla 29...  Xavier Marcé * text escrit a partir de la presentació de la temporada 2016-17 fet...

Us adjuntem el text que Oriol Broggi va llegir el passat 21 de juliol al Teatre Biblioteca de Catalunya durant la presentació a la premsa de la nova temporada teatral 2016-17 de La Perla 29 Benvinguts. Us voldria presentar la propera temporada de La Perla 29 per al 2016/2017. Estic content de poder parlar avui aquí, entre actors, directors, artistes, amics, periodistes, crítics, programadors, responsables d’institucions, i els amics espectadors de l’#AsSocPerla. Gràcies a tots per venir. És un moment ideal per fer una mica de repàs d’on som. I explicar-nos: què estem fent, on hem arribat, i cap on anem. I crec que el fet d’estar tots junts parlant de nous projectes, és el que ens permet repassar i fer balanç d’una forma més completa.  Cada vegada que penses en el futur ho fas pensant en el passat i el present, valores allà on ets i imagines cap on anar. Una nova temporada és per un teatrero com un tresor preciós. El “fer teatre” va des de coses molt petites a...

La Perla 29 és un projecte que se sent cada vegada més lligat als seus destinataris, als espectadors, a vosaltres. Un lligam entre vosaltres i nosaltres a través del teatre. És aquella “hipotenusa que uneix els dos punts” de què parla Wajdi Mouawad. Així com la imatge que avui acompanya aquesta temporada: una persona, actriu i espectadora, amb la mà dels actors i dels espectadors al seu davant. Una imatge que sembla sortida d’una pintura de Magritte. Dos perfils, dues mirades enfrontades i amb les mans preparades per explicar i per rebre. Així l’hem pensada nosaltres i així us presentem la temporada, amb la mirada i la mà estesa, amb tota la complexitat i tota la simplicitat que ens és possible. Convençuts que no hi ha receptes fàcils, i que la profunditat en la nostra vida és necessària, que no cal lluitar contra les idees complexes perquè són les úniques que seran simples, al cap i a la fi. La temporada comença i la vida continua. Aquesta vegada us expliquem tot el que ens espera...