La Revistilla

Novament l'espectadora Mercè Voltas ens sorprén amb un text. Aquesta vegada les seves reflexions enfilen el tema de l'espectador i el seu paper concretament en els muntatges de La Perla. A continuació us adjuntem les seves paraules i al final de tot el seu mail, per si algú li vol contestar. En una ocasió en que m’havia de trobar amb uns amics al bar de l’Institut del Teatre, a Barcelona, vaig   llegir uns plafons que hi havia al costat de l’entrada i que anunciaven activitats complementàries de formació. Un dels textos   era de Grotowski i, després de llegir-lo un parell de vegades i com que no em podia estar més estona reflexionant al davant, me’l vaig copiar. Des de llavors   que el tinc present i ara el vull compartir amb vosaltres perquè m’adono que és una bona referència per iniciar aquest text: “És l’acte de descobrir-se, d’arrencar la màscara de la vida quotidiana , d’exterioritzar-se un mateix. No en el sentit d’ostentar, que seria exhibicionisme. És un acte de revel

Surto de veure i viure La Presa que La Perla ofereix a l’espai de teatre de la Biblioteca de Catalunya. L’obra   i la posada en escena precisa, magnífica   és, entre moltes altres coses, un homenatge als paps irlandesos -o als petits llocs de trobada d’arreu - que acullen les confidències dels solitaris de cor, mentre serveixen –a vegades perillosament- les begudes que el visitant demana. Companyia i escolta activa de monòlegs i d’ històries plenes de símbols   dels qui hi entren   al cap del dia, a trobar la companyia. L’estil de La Perla és l’autenticitat, la sinceritat. Els qui seguim els seus muntatges en podríem explicar mil anècdotes de la interacció mental i física entre el que passa a l’escena i l’espectador. En aquesta obra,   hi entrem físicament per la porta del pap on es produirà el fet teatral i ens donen un lloc en la penombra per espiar el que passa allà dins i escoltar el que s’expliquen; quan s’acaba la representació, - que ens ha corprès - quan el pap tanca,   el