La Revistilla

Uns ulls clavats al meu clatell, un estrany silenci a la penombra i ella, que em va dir que l'estiu, no sabia per què, però l'entristia. I jo, que no podia dissimular la suor que em regalimava lenta per l'esquena, li vaig proposar d'anar junts al teatre i després a sopar. Quina obra anirem a veure? Em va preguntar, quan sèiem al cotxe. I no vaig voler respondre, canviant de tema, fent-me el despistat. La ciutat a l'estiu és un abocador ardent. I mentre creuàvem semàfors i vianants, ella – una mica ensopida potser- s'aguantava el cap amb una mà. Respirava avorrida, i el seu alè impregnava de baf el vidre. Després per entretenir-se dibuixava sanefes i recitava poemes. No són poemes – va aclarir- són monòlegs, fragments d'obra... Jo l'escoltava i vigilava, perquè els carrers, de sobte, eren més estrets, i apareixia una rotonda del no-res, un altre semàfor...,             Vam deixar enrere la ciutat i les llumetes, -ara tan lluny-, semblaven mosquits e...

Una espectadora ens ha fet arribar aquest text, escrit anys després de veure Incendis al Teatre Romea. Un cop superat el silenci, les paraules han brollat de la seva ment, de les seves mans, de la seva ànima.  Un avís per qui no hagi vist l'obra: hi ha veritats que es revelen en aquest text.  Hace un par de años tuve el privilegio de ver Incendis de Wajdi Mouawad, en el Teatro Romea de Barcelona, dirigida por Oriol Broggi y protagonizada por Clara Segura y Julio Manrique. En ese entonces, el impacto que me produjo fue de tal calibre, que no pude escribir ni una línea. Estaba en shock, me parecía imposible la aparición de semejante obra; después entendí que quizás lo imposible era precisamente su núcleo mismo. Ese impacto se mantuvo silencioso en mí, y tiempo después, su reestreno me dio la oportunidad de pensar algunas cosas.  Incendis es una reescritura lúcida y apasionante de la tragedia del Edipo de Sófocles en clave contemporánea. Se parece a una Odisea ...

Enfrontar-se novament a Incendis , després de tres anys, suposa moltes coses; però les punyents paraules de Mouawad no han perdut ni una mica de força. Caldrà tornar a posar-hi cor, cap, punys, estómac, ganes i respecte. Us deixem amb les paraules dels actors: "Hi ha veritats que només poden ser revelades amb la condició de ser descobertes. Heu obert el sobre… heu trencat el silenci…" Fins i tot ara, tres anys més tard, amb les ganes i el respecte de tornar a viure aquest viatge, torno a tenir la sensació que es torna a trencar el silenci… I que ara amb més dies viscuts… m’adono de la sacsejada que és Incendis … a molt nivells. Que solament  "aprenent a llegir, a escriure, a comptar , a parlar i a pensar…podrem ser lliures, i podrem trencar la cadena …" Tant de bo l’art ens faci més lliures i ens salvi… Alguna cosa però, no s’ha mogut… és allà, al fons del pou. Clara Segura...

Ja fa tres anys que vam estrenar Incendis , aquí al costat, al teatre Romea, amb la impagable i generosa col·laboració de tot l’equip de Focus. Quan l’estàvem assajant intuíem que el muntatge podria ser un èxit, que l’obra podria agradar. El nostre procés era tan intens que hi confiàvem, perquè la intensitat era a cada frase, a cada mil·límetre del text. Però de sospitar això a veure-ho hi va haver un gran pas que ens va deixar a tots al·lucinats. El Teatre Romea va estar ple cada nit les dues temporades que hi vam poder ser, i cada nit es creava un immens i densíssim silenci al final de la funció, que portava a uns aplaudiments especials que no oblidarem mai. Incendis ja no era nostra, ni dels actors, ni del teatre... les paraules, la història, tot passava per damunt nostre i era vostre: dels espectadors, que acollien l’espectacle al seu cor. I estàvem tots feliços, emocionats.  A l’Atenes de Sòfocles, la necessitat de teatre era evident: la societat canviava, la democràcia es...

Aquests últims dies hem volgut recuperar d’entre les cendres tot el que ens va aportar Incendis .   Ens fa molta il·lusió tornar-ho a fer, tornar a dir les paraules de Wajdi Mouawad i que sonin, ara, sota les voltes del nostre estimat teatre de la Biblioteca de Catalunya. Ens tornem a abocar a aquest text tan punyent, ens tornem a abocar a la història, i volem que vosaltres també formeu part d'aquest nou foc que comença a cremar. Us deixem amb un text del prefaci de l'obra, escrit per Charlotte Farcet, i també amb unes imatges de l'exposició que vam fer al Teatre Romea durant la primera temporada d' Incendis . Per anar entrant en calor.  ___________________________________________________ Sense adonar-se'n, potser, Wajdi Mouawad dibuixa una línea entre història i Història. Una línea incerta, interrogativa, que revela el que habita el gest i el que se n'escapa al mateix temps. Una línea que interpel•la fins i tot els historiadors, colpits p...

Quina sorpresa quan els companys de l'Associació d'Amics de La Perla 29 ens van mostrar la campanya que estan fent per motivar nous Amics!  Com ja sabeu, l'#AsSocPerla organitza activitats al voltant de les produccions de La Perla 29 per tal de conèixer més sobre aquestes. Així s'uneixen vida i teatre... I en aquest vídeo en teniu la prova!  I tu, també tens aquests símptomes? 

La relació entre el Gabriele i la portera no la descriuríem com a agradable... però aquí ens expliquen com han viscut Una giornata particolare. I la seva experiència en l'obra no dista gaire, compartint un repte... i una finestra.  No en sabria dir els motius. Potser per la força del cinema italià de l’època, potser per la mitificació que un sempre ha fet de la Loren o en Mastroianni, o per la delicadesa amb què es va tractar la homosexualitat. No ho sé. Una giornata particolare és d’aquelles pel·lícules que sempre he tingut a la memòria. El repte no és fàcil. En qualsevol cas és una d’aquelles meravelloses oportunitats que a vegades la vida et dóna per homenatjar tot el que admires. Prenc aire.  Pablo Derqui  En qualsevol circumstància quotidiana, per repressiva que sigui, s'hi pot trobar un espai de llibertat, en la intimitat, on poder ser un mateix. Una finestra... Una finestra que Antonietta obre, que la portera manté tancada, i a través de la qual Ga...