Passa al contingut principal

Prendre aire

La relació entre el Gabriele i la portera no la descriuríem com a agradable... però aquí ens expliquen com han viscut Una giornata particolare. I la seva experiència en l'obra no dista gaire, compartint un repte... i una finestra. 



No en sabria dir els motius. Potser per la força del cinema italià de l’època, potser per la mitificació que un sempre ha fet de la Loren o en Mastroianni, o per la delicadesa amb què es va tractar la homosexualitat. No ho sé. Una giornata particolare és d’aquelles pel·lícules que sempre he tingut a la memòria. El repte no és fàcil. En qualsevol cas és una d’aquelles meravelloses oportunitats que a vegades la vida et dóna per homenatjar tot el que admires. Prenc aire. 

Pablo Derqui 


En qualsevol circumstància quotidiana, per repressiva que sigui, s'hi pot trobar un espai de llibertat, en la intimitat, on poder ser un mateix. Una finestra... Una finestra que Antonietta obre, que la portera manté tancada, i a través de la qual Gabriele mira i espera. 

Màrcia Cisteró


Fotografia de David Ruano



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els dimecres compra nespres!!

Reprenem, amb calma... la secció d'"Els dimecres compra nespres" i les recomanacions de cançons a càrrec de l'Oriol.  Avui us proposem escoltar aquesta cançó de Bob Dylan que canta amb Jhonny Cash, si ho recordeu la vam usar per l'espectacle de "Tonio, el poeta", el resultat del taller que vam presentar a la a Biblioteca de Catalunya ara ja quasi fa un any...  Tota vostra! Salut!!

Emocions Lorquianes

Lorca segueix removent consciències i emocions avui dia. Explica moltes coses que també ens passen a nosaltres...  Us deixem amb un text d'una espectadora amiga de l'#AsSocPerla:  ─¿I Federico? ─En el teatro. ─¿Con La Barraca? ─No, abajo en la Biblioteca! Sí, des del dimecres 14 de juny, Federico Garcia Lorca, cada vespre, deixa la seva arcàdia de poetes i dramaturgs i s’instal·la a l’espai de la capella de la Biblioteca de Catalunya per emocionar-se amb la interpretació de la seva obra Bodas de Sangre fa la companyia de teatre La Perla 29. L’espai El primer impacte que reps, com espectador, és la transformació de la sala, cadires noves vermelles (l’esquena ho agraeix) i un bon quadrilàter de sorra àrida, seca, que anuncia on i com es desenvoluparà l’obra. Algú ha dit que semblava un western, a mi em va recordar les pistes romanes on corrien les quadrigues, bé, tan li fa, cadascú que hi busqui i que hi trobi el seu simbolisme, perquè això és el que l’Oriol Broggi vol

Els dimecres compra nespres!!

Hola família de perles.  Avui, és obligat, anar a parar a Bach.  Potser alguns anireu aquest vespre als temples pertinents a escoltar La Passió en directe. Els altres ho podem fer des de La Revistilla de La Perla 29. Estem assajant Cyrano de Bergerac  aquests dies, i al final, al cinquè acte, al jardí de l'Abadia on Cyrano va a morir estem mirant de posar aquesta música de fons.  A mi em porta a algun lloc grandiós, i alhora em trasllada a quan era petit i sentia això al menjar de casa, no entenia ben bé tot el que feia sentir aquesta música però em semblava que era important.   Bona Setmana Santa a tothom. I si no és tan Santa, tampoc passa res. En tot cas bona setmana. Oriol Broggi