La Revistilla

SOBRE CYRANO DE BERGERAC I LA TRADUCCIÓ Cyrano de Bergerac torna a la Biblioteca de Catalunya a partir del 16 de març de 2013. Recuperem el text que Xavier Bru de Sala va escriure per al programa de mà quan l'espectacle es va estrenar el passat maig de 2012.  A diferència de tots nosaltres, i de la resta dels mortals, el Cyrano de Rostand disposa d’una tan plena consciència d’ell mateix que se sap indigne de ser estimat. La irresistible enormitat del nas no és sinó metàfora de la deformitat de l’ànima. Per desencadenar aquest drama tan agraït de contemplar i d’ingerir com de quasi impossible digestió, no n’hi ha prou amb aquesta consciència. Cal, en primer lloc, que el personatge actuï en conseqüència, que llueixi un caràcter acordat amb l’exageració del nas. Així, el trobem adorable i temible, heroic i fatxenda, imprudent, impetuós, però sensible i respectuós fins a extrems malaltissos. Com els romàntics de debò, Cyrano no fa trampes ni se’n fa. Amb a...

Voldríem fer moltes coses. No parar mai. Utilitzar els espais útils sense parar: esgotar-los i esgotar-nos, fins que haguéssim esgotat tots els recursos. És cert que no podem. I els pocs recursos que hi ha a l’abast escanyen i esgoten. Tota la resta és exclusivament fruit del propi múscul i de la pròpia energia. I us prometo que fem el possible per donar el màxim de nosaltres mateixos.   D'altre banda, les nostres obres de teatre, necessiten el seu temps, el seu espai, per estar ben cuidades, ben tractades.  Perquè allò que fem pugui continuar sent allò que hem fet fins ara. Es tracta d'inventar, d'encaixar, de trobar els mecanismes per fer el màxim i aconseguir tot allò que ens proposem. Aquesta tardor, amb la col·laboració d'amics i coneguts, us presentem les nostres activitats, que volen ser paral·leles a la programació del nostre teatre.   Crec que lograrem sortir-nos-en. Sens dubte. Perquè com va dir en el seu moment Pi de la Serra, "cultura" rima bé ...

Benvolguts amics! Ja som aquí de nou! Us escrivim per donar-vos la benvinguda a la nostra temporada i a l’inici de l’activitat. Com us vam dir durant el mes de juliol i com molts de vosaltres vàreu respondre amablement, obrim una nova finestra a la nostra ciutat. Esperem que sigui una finestra amable i per on corri l’aire fresc. Vivim uns temps tristos. I podem pensar que és especialment difícil recomençar, tirar endavant. Pensar en noves obres. Tornar a alçar uns plafons, a crear els espais, resituar el públic, tornar a girar les grades, passar els cables i penjar els focus. Mirar altre cop la sorra, remoure-la, treure la pols....i reprendre uns assajos, aixecar una nova casa pels nostres personatges. Aquest any reprenem alguns dels nostres èxits i tenim la sensació que ara que la vida és més dura i més estranya, ens ajudaran a entendre-la millor. Perquè ells ens han acompanyat durant aquests últims temps, i ells saben perfectament com fer-nos més feliços. Ells saben que cal m...

Marxem de vacances! Us esperem a tots a la tornada!   Molt bon estiu!

Apreciats amics i espectadors,   S’ha acabat la nostra temporada de teatre. El nostre particular recorregut per la tristesa d’aquests dies, el nostre periple per la incertesa. En algun moment ens hem sentit estranyament contents de passar de puntetes pel costat de la realitat, una realitat cada cop més trista i ofegant. Ha estat un any molt intens per La Perla, perquè els muntatges que hem alçat han estat molt ben rebuts i ens han demanat concentració i energia. Tant Incendis com Cyrano han estat unes bones fites per la productora. Ens ha tocat treballar de valent i n’estem tots satisfets.   I malgrat això marxem de vacances amb el cor una mica encongit. Tenint la sensació estranya que algú ens roba i esberla els somnis. L’altre dia vaig anar a una Biblioteca pública i tot era fantàstic, però em vaig adonar que l’edifici estava pensat per tenir l’aire condicionat funcionant 24 hores. I això ara no pot ser perquè resulta massa car. Vaig pensar: quan de temps tardar...

Us presentem un fragment de l'obra  Teatre , del dramatug francès  Jean-LucLagarce.  Ens inspiren les seves paraules i estem d'acord amb les seves idees.  Hem de preservar els espais de la creació, els espais luxosos del pensament, els espais del superficial, els espais on s’inventa allò que encara no existeix, els espais d’interrogació sobre el passat, i de qüestionament. Són la nostra propietat més preciosa, les nostres cases, les de tots i cadascú. El impressionants edificis de la certesa definitiva, sobren, parem doncs de construir-los. La commemoració pot ser una cosa viva, el record també pot ser feliç o terrible. No cal murmurar el passat o passar-hi de puntetes. El nostre deure és fer soroll. Hem de conservar al centre del nostre món l’espai per a les nostres incerteses, l’espai de la nostra fragilitat, de les nostres dificultats per dir o escoltar. Hem de romandre en el dubte, davant els discursos violents o amables dels peremptoris professionals...

A partir d'avui i fins que marxem de vacances us proposem un recorregut fotogràfic per la temporada de La Perla. A nosaltres ens ajudarà a fer balanç i a tancar el curs. Vosaltres ens podeu acompanyar i fer el tafaner...   Per començar el r ecorregut una fotografia del viatge a Beirut. Va ser durant les festes de Nadal que vam decidir via sms que havíem d'anar a trepitjar terra libanesa! La història de la Nawal era massa intensa per no anar a conèixer de proper i en directe els espais on havia viscut. Beirut va ser un descobriment i amb 4 dies vam fer una immersió absoluta. Ens hauríem quedat uns dies més, això sí... però està clar que sense aquella sortida, Incendis, no hauria estat el mateix!