Passa al contingut principal

Final de temporada - Marxem de vacances!


Apreciats amics i espectadors,
 


S’ha acabat la nostra temporada de teatre. El nostre particular recorregut per la tristesa d’aquests dies, el nostre periple per la incertesa. En algun moment ens hem sentit estranyament contents de passar de puntetes pel costat de la realitat, una realitat cada cop més trista i ofegant. Ha estat un any molt intens per La Perla, perquè els muntatges que hem alçat han estat molt ben rebuts i ens han demanat concentració i energia. Tant Incendis com Cyrano han estat unes bones fites per la productora. Ens ha tocat treballar de valent i n’estem tots satisfets.
 


I malgrat això marxem de vacances amb el cor una mica encongit. Tenint la sensació estranya que algú ens roba i esberla els somnis. L’altre dia vaig anar a una Biblioteca pública i tot era fantàstic, però em vaig adonar que l’edifici estava pensat per tenir l’aire condicionat funcionant 24 hores. I això ara no pot ser perquè resulta massa car. Vaig pensar: quan de temps tardaran les bibliotecàries a desobeir el protocol i obrir les finestres perquè passi l’aire?
 


Quan de temps tardarem tots a obrir les finestres i donar peu al sentit comú? Ens cal reinventar antigues i noves finestres. Per fer que corri un necessari aire d’alegria i de ficció entre nosaltres. Ficció, fantasia necessària per viure els nostres dies grisos. Una societat sense cultura no és res, i la cultura necessita un munt de finestres per obrir i per deixar obertes, perquè gent com nosaltres, tots, puguem viure i respirar.
 


La nova temporada de La Perla 29 l’hem construït amb tots els recursos que tenim a l’abast. Creiem en el teatre de repertori i pensem que és interessant reposar les obres que encara no han estat esgotades, aquells muntatges que encara poden rebre espectadors. Ho hem fet sempre així i ara ho farem amb més força.
 


A la tardor, mentre Luces de bohemia torna a la Biblioteca durant dos mesos i mig, Incendis farà una gira per Catalunya, per una trentena de municipis (que encara resisteixen com valents). Al desembre hi ha canvi a la Biblioteca, i de Luces passem a un Natale in Casa Cupiello. De fet serà quasi com un muntatge nou perquè de 9 actors 6 seran nous. Boris Ruiz substituirà a Pep Cruz en el paper de Lucarié, el pare de família, interpretat a Itàlia pel mateix De Filippo. Al desembre Incendis torna al Teatre Romea. I, també durant el mes de desembre, Cyrano de Bergerac desembarcarà a Madrid, en castellà, al CDN, al Teatre Valle Inclán. Al gener l’espectacle farà una gira per Catalunya i tornarà a la Biblioteca durant el mes de març i abril.
 


Molts altres projectes estan ara bullint als nostres caps, esperant saber si podran tenir vida o no. De moment hem de ser prudents i treballar el dia a dia. Treballar fort. No deixar-nos impressionar. Aconseguir sobreviure. I intentar, amb el temps que faci falta, fer els nous projectes que tenim al cap: una faula xinesa (com un antic Shakespeare), una aproximació al món de Fellini, un nou taller de La Perla 29, amb postgraduats en interpretació, La Revistilla, adequar un bon espai per treballar, per prendre un cafè o una cervesa, fer arribar la música a la Biblioteca, el Festival Shakespeare...
 


De moment marxem de vacances. Al setembre tornarem a ser aquí i continuarem lluitant per aportar històries noves, alegria i algunes finestres que des del teatre  obrirem per a tots vosaltres.
 


Dir-vos també que tot el sector cultural ens estem mobilitzant per aconseguir que  el govern reconsideri l’increment de l’IVA, que serà nefast pels productors i pels espectadors. De moment, a partir del 5 de setembre, ens veurem obligats a incrementar els preus de les entrades. Si us ve de gust veure Luces de bohemia, penseu que fins el 5 de setembre els preus seran els de sempre. Les entrades ja són a la venda.
 


Bon estiu a tothom i us esperem a la propera temporada!

Una abraçada i fins aviat,

 Oriol Broggi


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Traduccions-Translations / 4 notes del director

1/   L'acció de Tranduccions té lloc al poblet imaginari de Baile Beag (al comtat de Donegal, al nord-oest d'Irlanda) l'any 1833.  Irlanda encara forma part del Regne Unit, i l'obra descriu l'arribada al poble d'un destacament de geògrafs militars que tenen la missió de posar un nom anglès als topònims irlandesos. Baile Beag, per exemple, passarà a dir-se Ballybeg, i Druim Dubh es convertirà en Drumduff.  Aquesta missió, camuflada com a mera operació administrativa, en realitat forma part d'una estratègia més àmplia de l'imperi britànic: fer desaparèixer l'irlandès de la vida pública. Una estratègia que també es fa visible amb la construcció al poble d'una escola nacional totalment gratuïta i on l'irlandès, per descomptat, no s'ensenyarà.  Els personatges, els professors i alumnes d'una escola rural i autogestionada que garantia l'aprenentatge no només de l'irlandès sinó també del grec, de les matemàtiques i del l...

Volar amb 'Els cors purs'

Els cors purs és un viatge que fa temps que volíem fer. Un espectacle que fa temps que teníem al cap i un text que ens perseguia –per allò que explica, per la brutalitat que s’amaga darrera una història com aquesta, aparentment senzilla. Partint del relat de Joseph Kessel ens agradaria aconseguir explicar la relació gairebé immòbil entre dues persones que s’estimen; explicar les seves causes, arguments, renúncies.  Com transportar aquesta situació, pràcticament sense acció, al llenguatge teatral? Deixarem que els actors s’apoderin dels personatges (o a la inversa), des del lloc on es troba cadascú. Potser el teatre és aquesta cerca, un camí difícil per tal de trobar un nou llenguatge, una manera de mostrar allò que no veiem a primer cop d’ull; una espieta per on poder observar la quietud de dues persones que no permeten estimar-se. Una pena infinita. Un rosec al cor que apareix tot d’una, mentre a l’escenari, els actors –i els personatges– dissimulen allò que senten. I volen...

Per seguir 28 i mig

La companyia La Perla 29 hem volgut fer un espectacle que d'alguna manera signifiqui un punt i a part en la nostra trajectòria i que alhora ens permeti revisitar tots els nostres referents. En aquesta mena de psicoanàlisi col·lectiva entre nosaltres mateixos i els nostres espectadors, homenatgem el món de la ficció, del teatre, del cine i de l'art en general, i ho fem a través de la fascinació per Itàlia i de la mirada sempre lúcida de Federico Fellini. Partint d’això, hem articulat un espectacle amb molts referents però que sobretot s’adreça a l'espectador que simplement té ganes de deixar-se portar per la màgia i la imaginació. Grosso modo , el muntatge en qüestió es basa en un 30% d’escenes de Fellini, un 30% d’imatges dels nostres 10 anys d'història -els nostres propis fantasmes-, un 30% d’idees sorgides del treball d’improvisació amb els actors i un 10 % de relligats de tota mena. A 28 i mig , doncs, mitjançant l’imaginari fellinià i el nostre propi món, p...