Passa al contingut principal

Reblar el clau

(Reflexions després de llegir: Qui més hi ha a 28 i mig?)

Amiga Mercè,

He llegit amb gran interès la teva anàlisi calderiana de l’obra 28 i mig. Quin encert! Jo no li vaig saber veure, però llegint-te, m’hi has fet pensar i hi estic força d’acord,  però no en tot,  ja que 28 i mig està molt mediatitzada per la cultura italiana, sinó a què ve “El viatge a Itàlia” del gran malabarista de Burjassot en veu del plorat Ovidi Montllor? Algú, intel·ligent per cert i sàvia ja que em sembla que va ser una poetessa, no dic noms per por d’equivocar-me, va dir que no som el que mengem, sinó el que llegim! I l’Oriol Broggi, en Jeroni Rubió, i tot l’equip de La Perla així ens ho demostren en aquesta obra. Com també ho deuen fer molts espectadors i tu i jo, ara, en aquests escrits.

         













A part del que dius, i de tot el que es viu en veure l’obra, jo hi vaig trobar l’Ítalo Calvino, aquell gran escriptor que ens va proposar de viure a dalt d’un arbre per tal de mirar-nos la vida d’una altra manera. I això, per a mi, és el que fa la gent de La Perla amb aquesta obra, ens ofereix una altra manera de fer, de veure i de viure el teatre. 28 i mig, pot agradar més o menys, però no deixarà a ningú indiferent i crec que és un moment clau en la vida d’aquesta companyia. Els que ens considerem “Perla” – que no perles – hem anat incorporant a la nostra cultura teatral: la sorra, la música, els cants, els canvis de personatges, que un globus d’IKEA sigui la lluna i que Hamlet fumi assegut en un banc... Però ara, amiga meva, és tota una altra cosa, ara és un acte de creació pròpia que no té camí de retorn, per tant que esmolin bé les eines perquè el nivell d’exigència, ells ho han volgut així, serà molt alt.

Per acabar només em queda felicitar a tota la “troupe 29” pel seu gran fer i agrair-los el plaer que ens proporcionen. I a tu, demanar-te perdó perquè et robo el teu final de carta i me’l faig meu: “Tornaré a veure 28 i mig perquè sospito que encara no he vist tot el que hi ha a dins”.

Anna Folch Bartroli

Espectadora i sòcia de l'#AsSocPerla 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Aquest Sant Jordi... 71 llibres

Avui és un dia especial. La Perla 29 gaudim d'aquest Sant Jordi amb un llibre sota el braç: Bodas de Sangre, Apunts i cançons de Joan Garriga . Per celebrar-ho, vam organitzar un sorteig i hem obtingut un sorprenent regal: les recomanacions de molts amics i amigues de llibres preciosos, interessants i imperdibles. Per aquest motiu i, ja que no ens podíem quedar aquesta valuosa informació només per nosaltres, us compartim la llista per si encara esteu dubtosos... Feliç Sant Jordi, Feliç Santa Georgina! Algú com tu , de Xavier Bosh Amor fou, de Marta Sanz Anatomia della irrequietezza, de Bruce Chatwin Anatomia retrobada, de Wajdi Mouawad Ànima, de Wajdi Mouawad Aquesta és la meva carta al món, d'Emily Dickinson Baluarte, de @elvirasastr e Bon dia, són les vuit!, d ’Antoni Bassas Canciones y Romancero de ausencias, de Miguel Hernández Carta de una descon...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Un bosc laberíntic

La sòcia d'#AsSocPerla Anna Folch ens ha fet arribar aquest text sobre la seva experiència al Teatre Biblioteca de Catalunya veient  Boscos : Demà farà una setmana que vaig assistir a l’estrena de Boscos i encara em dura l’escalfor a les mans pels aplaudiments fervorosos, i el nus a l’estómac i el batec al cervell per la implicació emocional i intel·lectual que em va produir l’obra. Vaig conèixer Wajdi Mouawad a través vostre. El primer contacte va ser amb Incendis (per a mi la millor obra), extraordinària. Després vaig continuar amb Cels i ara Boscos . I entremig el monòleg d' Un obús al cor (per favor, poseu-me el reclinatori per agenollar-me davant de l’Ernest Villegas). En aquesta programació em vaig perdre Litoral , però bé, tinc força elements, no per a fer crítica, que ni en sóc, ni en sé, si no per explicar els meus sentiments i les meves emocions davant d’una obra tan llarga i tan intensa. Si busco un adjectiu per a qualificar Boscos trio excessiu. No per ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Una sopa que crema

La Perla 29 ha iniciat l’any 2018 amb una obra d’alt voltatge: Sopa de pollastre amb ordi , del dramaturg Arnold Wesker nascut a Londres i de família jueva. És una sopa que crema, que cou els budells perquè és aquí on tenim l’ànima. Perquè aquesta sopa va d’ideals i de sentiments. I cullerada   a cullerada ens empassem el dolor del desencís polític, de la frustració de la pèrdua dels somnis i de la degradació de les relacions familiars. Aquesta sopa pot agradar més o menys però no deixa indiferent i obliga a l’espectador a la reflexió, objectiu cabdal de tota obra de teatre, i molt més, al menys a mi em va passar, si fem el paral·lelisme amb la situació política que es viu actualment en el nostre país. La sopa de pollastre amb ordi ens explica la història d’una família obrera d’orígen jueu, els Kahn, durant un període de més de vint anys. És un treball coral, set personatges, quatre actors i tres actrius, d’una interpretació extraordinària i acurada plena de mímica i ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació