Passa al contingut principal

Versos que diria Cyrano...


En el seu moment, Cyrano va ser molt crític amb la seva societat. Amb la situació actual com creieu que serien les crítiques que faria avui Cyrano?... 
Això és el que us hem demanat a través de les xarxes socials i aquestes han estat les vostres respostes!!



                         
Omaigot Sanchis Gómez 
Venceréis, pero no convenceréis!! (són d'Unamuno, però bé...)

Angels Garrido 
Y cree señora que , si las cartas se escribieran con los labios , las leerias a besos...

Marina Prados Vila 
Ja no me'n queden més. -Com passaràs el mes? -Ni cinc! És manifest.

Fins la semana vinent!!

Comentaris

  1. claca19 de maig del 2012, a les 12:09

    Quan la calentor m'ataca m'en vaig a Paris o a Itaca i em tiro al llac

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Traduccions-Translations / 4 notes del director

1/   L'acció de Tranduccions té lloc al poblet imaginari de Baile Beag (al comtat de Donegal, al nord-oest d'Irlanda) l'any 1833.  Irlanda encara forma part del Regne Unit, i l'obra descriu l'arribada al poble d'un destacament de geògrafs militars que tenen la missió de posar un nom anglès als topònims irlandesos. Baile Beag, per exemple, passarà a dir-se Ballybeg, i Druim Dubh es convertirà en Drumduff.  Aquesta missió, camuflada com a mera operació administrativa, en realitat forma part d'una estratègia més àmplia de l'imperi britànic: fer desaparèixer l'irlandès de la vida pública. Una estratègia que també es fa visible amb la construcció al poble d'una escola nacional totalment gratuïta i on l'irlandès, per descomptat, no s'ensenyarà.  Els personatges, els professors i alumnes d'una escola rural i autogestionada que garantia l'aprenentatge no només de l'irlandès sinó també del grec, de les matemàtiques i del l
4 comentaris
Més informació

Volar amb 'Els cors purs'

Els cors purs és un viatge que fa temps que volíem fer. Un espectacle que fa temps que teníem al cap i un text que ens perseguia –per allò que explica, per la brutalitat que s’amaga darrera una història com aquesta, aparentment senzilla. Partint del relat de Joseph Kessel ens agradaria aconseguir explicar la relació gairebé immòbil entre dues persones que s’estimen; explicar les seves causes, arguments, renúncies.  Com transportar aquesta situació, pràcticament sense acció, al llenguatge teatral? Deixarem que els actors s’apoderin dels personatges (o a la inversa), des del lloc on es troba cadascú. Potser el teatre és aquesta cerca, un camí difícil per tal de trobar un nou llenguatge, una manera de mostrar allò que no veiem a primer cop d’ull; una espieta per on poder observar la quietud de dues persones que no permeten estimar-se. Una pena infinita. Un rosec al cor que apareix tot d’una, mentre a l’escenari, els actors –i els personatges– dissimulen allò que senten. I volen, i
3 comentaris
Més informació