Cyrano i les espases

Isaac Morera forma part del repartiment de Cyrano. A més de fer d’actor, és el mestre d’armes que ha dissenyat les coreografies i les baralles que podeu veure a l’obra. 
En aquest text ens explica com va descobrir la seva vocació i com es va iniciar en el món de les espases.

De com un actor s'interessa per l'Esgrima Teatral

Entenc que és una curiositat que, per mi, té una explicació natural. Vinc d'una família de sabaters (creació i reparació artesanal) i de ballarins. Per tant, creativitat i treball sobre l'objecte i el concepte. Crec sincerament que aquesta manera de fer a casa, em va marcar inconscientment des del moment que vaig començar a ballar de petit- primer- i després en la meva formació com a actor.

Durant la meva llarga estada en la companyia de dansa-teatre de la meva mare, veia d'una manera normal que qualsevol mitjà per arribar a transmetre al públic, era vàlid. Només calia treballar-ho perquè efectivament fos així (dansa, teatre corporal, teatre de text, treball sobre titelles i objectes, etc.).

En el meu pas per l'Institut del Teatre, vaig descobrir l'esgrima teatral. Vaig tenir la sort de tenir un Mestre com en Ricard Pous, que em va saber transmetre un valor fonamental: la versemblança. Així vaig enganxar-me. No tan per les innumerables pel·lícules d'espases (de les que no en sóc més seguidor que qualsevol de vosaltres), sinó pel que es podia aconseguir amb el treball amb elles: transmetre al públic informació important, sobre la situació que està vivint determinat personatge, d'una manera atractiva, creïble i emocionant.

Per tant, la fonamentació històrica no té una importància absoluta per mi. El més important és com fer arribar al públic, el què ha de passar en aquesta escena (mort, resignació al destí, odi, prepotència, por, determinació, etc.).

En aquest punt és on he enfocat aquest treball complementari en la meva formació d'actor: tècniques de lluita, treball corporal, consciència del tempo i un mètode tècnic per fer arribar la informació que es vol donar.

Després d'haver creat unes quantes coreografies per produccions d'òpera i teatre, l'Oriol Broggi em dóna l'oportunitat de participar com a actor i crear les coreografies d'esgrima teatral, per la producció Cyrano de Bergerac. Com vaig dir en la roda de premsa prèvia a l'estrena, és un dels meus llibres de capçalera. Per moltes raons però, pel cas que ens ocupa, fonamentalment perquè l'autor- Edmond Rostand- va elaborar la famosa lluita del Teatre, d'una manera nova i no repetida en cap més obra que jo conegui. En aquesta escena, l'autor descriu en les accions de Cyrano tot el que aquest pensa, fa i farà, tan en registre de vers com en registre d'accions esgrimístiques. No diu explícitament què fa però, el què diu ens fa intuir- si no les accions exactes que ell va imaginar- com a mínim el dibuix coreogràfic aproximat. Una genialitat d'escena i una sort poder treballar sobre ella.

En línies generals i per exemple, Shakespeare només et deixa l'espai en blanc per la lluita i et diu com comença i com ha d'acabar. Amb Cyrano de Bergerac, Rostand, a més, et transmet com es fa i et dóna molta informació del què passa en el decurs de la contesa, com cap altre autor.

Remuntant-me a l'inici de l'article, i per acabar, penso que és per això que el fet que un actor es formi i en certa manera s'especialitzi en l'esgrima teatral, no és cap fet extraordinari. Respon a la mateixa naturalesa del Teatre: tenir la capacitat i els coneixements de fer arribar, de la manera més adient, la informació que vols al públic. Si cal ballar, ballant. Si cal cantar, cantant, si cal lluitar, lluitant, etc. No és tot plegat interpretació? Molts noms, moltes maneres, molts estils i registres, un sol concepte.

A partir d'aquí, creativitat i treball.


Isaac Morera