Passa al contingut principal

Sobre l'escenografia de Cyrano - Capítol 1

Durant la roda de premsa de presentació de Cyrano de Bergerac, Broggi va insistir de nou en la singularitat de l'espai de la Biblioteca i el joc que dóna per a fer obres de teatre: la Biblioteca provoca que cada cop ens trobem a l'espai que l'obra ens proposa. 


Us deixem el primer tast sobre l'escenografia que trobareu amb el muntatge de Cyrano a partir d'uns dibuixos preliminars que ha fet l'escenògraf del muntatge: Max Glaenzel. 






Què us sembla? Us esperàveu una cosa així?

Comentaris

  1. Audreyhepburn16 de maig del 2012, a les 4:09

    M'encanta! És genial! Crec que és molt adequat!! Tinc moltes ganes de veure l'espectacle!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Traduccions-Translations / 4 notes del director

1/   L'acció de Tranduccions té lloc al poblet imaginari de Baile Beag (al comtat de Donegal, al nord-oest d'Irlanda) l'any 1833.  Irlanda encara forma part del Regne Unit, i l'obra descriu l'arribada al poble d'un destacament de geògrafs militars que tenen la missió de posar un nom anglès als topònims irlandesos. Baile Beag, per exemple, passarà a dir-se Ballybeg, i Druim Dubh es convertirà en Drumduff.  Aquesta missió, camuflada com a mera operació administrativa, en realitat forma part d'una estratègia més àmplia de l'imperi britànic: fer desaparèixer l'irlandès de la vida pública. Una estratègia que també es fa visible amb la construcció al poble d'una escola nacional totalment gratuïta i on l'irlandès, per descomptat, no s'ensenyarà.  Els personatges, els professors i alumnes d'una escola rural i autogestionada que garantia l'aprenentatge no només de l'irlandès sinó també del grec, de les matemàtiques i del l
4 comentaris
Més informació

Volar amb 'Els cors purs'

Els cors purs és un viatge que fa temps que volíem fer. Un espectacle que fa temps que teníem al cap i un text que ens perseguia –per allò que explica, per la brutalitat que s’amaga darrera una història com aquesta, aparentment senzilla. Partint del relat de Joseph Kessel ens agradaria aconseguir explicar la relació gairebé immòbil entre dues persones que s’estimen; explicar les seves causes, arguments, renúncies.  Com transportar aquesta situació, pràcticament sense acció, al llenguatge teatral? Deixarem que els actors s’apoderin dels personatges (o a la inversa), des del lloc on es troba cadascú. Potser el teatre és aquesta cerca, un camí difícil per tal de trobar un nou llenguatge, una manera de mostrar allò que no veiem a primer cop d’ull; una espieta per on poder observar la quietud de dues persones que no permeten estimar-se. Una pena infinita. Un rosec al cor que apareix tot d’una, mentre a l’escenari, els actors –i els personatges– dissimulen allò que senten. I volen, i
3 comentaris
Més informació