Salta al contingut principal

Sobre l'escenografia d'"Incendis" - capítol 1


Comencem avui a fer públic un interessant diàleg que hem mantingut per mail amb diferents membres de la companyia sobre l'escenografia d'"Incendis". Lentament us anirem fent entregues del contingut.

Personatges que hi participen: Oriol Broggi, Blanca Arderiu, Ferran Utzet, Sebastià Brosa i Julio Manrique.



1r CAPÍTOL 

@ Oriol Broggi

Hola companys. Estreno aquest espai de reflexió sobre l’escenogràfica d'Incendis. Tothom i pot dir la seva. El primer que faig és enviar-vos les notes que us vaig ensenyar l'altre dia. Com a un punt de partida. Però tinc uns dubtes, després d'haver llegit l'obra altre cop, els poso aquí en forma de temes. Cada tema té un número i els podem anar comentant o bé en podem anar afegint.

Vosaltres mateixos.

1/ L’AIGUA. El riu que creua l'espai està bé. L'aigua està molt bé per aquesta obra. Crec.

2/ Els aspersors de l'escena de la gespa i la foto de l'autobús, seria bo de poder tenir. Igual que el foc és complicat.

3/ Importància de la projecció. No per situar l'acció, sinó pel projector de l'escola, després el de la FOTO! La foto és molt important. I altres coses que ajuden.

Sobre el tul està bé. M'agrada la idea de separar els dos públics, explicar dues històries paral·leles, el passat s'ajunta, s'entreveu, s'entra i es surt del davant i del darrera, uns corren per darrera i passen al davant i així ha canviat l'època.

El tul agafa molta màgia, sobretot si es combina amb el fum i amb la sorra. Hi ha alguna cosa molt bona i molt semblant a la Biblioteca, que ja hem penjat tres o quatre teles blanques a un cable tensat d'acer.

4/ Per tot això, de diferenciar el davant i el darrera, potser no és bona idea els dos costats de la grada.

5/ Veient el plànol, la grada de l'escenari queda com petita i posada fora de lloc. Potser hauria de treure el cap a l’embocadura, però aleshores no podrien entrar els actors. 

6/ Aleshores, si no féssim dues bandes només que simuléssim un munt de sorra que es “vomita” des l'escenari, en rampa i que cobreix les primeres files.

Companys espero les vostres respostes!

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Aquest Sant Jordi... 71 llibres

Avui és un dia especial. La Perla 29 gaudim d'aquest Sant Jordi amb un llibre sota el braç: Bodas de Sangre, Apunts i cançons de Joan Garriga . Per celebrar-ho, vam organitzar un sorteig i hem obtingut un sorprenent regal: les recomanacions de molts amics i amigues de llibres preciosos, interessants i imperdibles. Per aquest motiu i, ja que no ens podíem quedar aquesta valuosa informació només per nosaltres, us compartim la llista per si encara esteu dubtosos... Feliç Sant Jordi, Feliç Santa Georgina! Algú com tu , de Xavier Bosh Amor fou, de Marta Sanz Anatomia della irrequietezza, de Bruce Chatwin Anatomia retrobada, de Wajdi Mouawad Ànima, de Wajdi Mouawad Aquesta és la meva carta al món, d'Emily Dickinson Baluarte, de @elvirasastr e Bon dia, són les vuit!, d ’Antoni Bassas Canciones y Romancero de ausencias, de Miguel Hernández Carta de una descon...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El "duende" de Lorca

Federico García Lorca era una font inesgotable d'art. Compartim amb vosaltres un dels seus parlaments: Sé perfectamente las dificultades que este tema tiene, y no pretendo, por tanto, definir, sino subrayar; no quiero dibujar, sino sugerir. La misión del poeta es esta: animar, en su exacto sentido: dar alma... Pero no me preguntéis por lo verdadero y lo falso, porque la "verdad poética" es una expresión que cambia al mudar su enunciado. Lo que es luz en el Dante, puede ser fealdad en Mallarmé. Y desde luego, ya es sabido por todo el mundo que la poesía se ama. Nadie diga esto es oscuro, porque la poesía es clara. Es decir, necesitamos buscar, "con esfuerzo y virtud, a la poesía, para que esta se nos entregue. Necesitamos haber olvidado por completo la poesía para que esta caiga desnuda en nuestros brazos. El vigía poético y el pueblo. Lo que no admite de ningún modo la poesía es la indiferencia. La indiferencia es el sillón del demonio; pero ella es la que habla en...
2 comentaris
Més informació

Una sopa que crema

La Perla 29 ha iniciat l’any 2018 amb una obra d’alt voltatge: Sopa de pollastre amb ordi , del dramaturg Arnold Wesker nascut a Londres i de família jueva. És una sopa que crema, que cou els budells perquè és aquí on tenim l’ànima. Perquè aquesta sopa va d’ideals i de sentiments. I cullerada   a cullerada ens empassem el dolor del desencís polític, de la frustració de la pèrdua dels somnis i de la degradació de les relacions familiars. Aquesta sopa pot agradar més o menys però no deixa indiferent i obliga a l’espectador a la reflexió, objectiu cabdal de tota obra de teatre, i molt més, al menys a mi em va passar, si fem el paral·lelisme amb la situació política que es viu actualment en el nostre país. La sopa de pollastre amb ordi ens explica la història d’una família obrera d’orígen jueu, els Kahn, durant un període de més de vint anys. És un treball coral, set personatges, quatre actors i tres actrius, d’una interpretació extraordinària i acurada plena de mímica i ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació