Passa al contingut principal

Sobre l'escenografia d'"Incendis" - capítol 2




Primeres idees Incendis / Punts de partida

1/ Un teatre vell, vermellós de fons de paret sorra, el temps ha envaït aquest espai venerable.



2/ Desert de base. La sorra és un desert que “desertitza l’espai”. Aplana, iguala, homogeneïtza, envelleix. Un Riu que creua l’espai i que s’amaga dins el desert. L’aigua que purifica.

3/ Encreuament de camins: com a Èdip Rei. Quatre punts: passadís públic entrada, cova per sota la grada nova (Hamlet), dreta i esquerra (laterals de la boca de l’escenari).

4/ Làmpades penjants, espai oníric, somni, orient. Fum. Una mica de música. A sobre el desert es construeix. La música és sentiment, cultura. És construcció d’alguna cosa. 


5/ Objectes, mobiliari sobre la sorra. Un plafó que algú aguantat és una porta perquè un altre hi pugui picar i pugi  entrar. Taula d’advocat, tauleta, cadira vella. Bastants cadires, diferents, estil Wajdi.

  • Escriptori antic al principi de l’espectacle, al mig de la sorra, al mig de “la nada”. Els actors entren i es col·loquen al voltant. No calen ni cadires. Estan en un despatx. A mitja escena algú entra unes cadires i s’emporta l’escriptori. Els actors seuen però l’escriptori ja no hi és. O l’escriptori queda durant una bona estona.

  • Aire, Terra, Aigua i Foc: Incendis.
            Flama sobre la sorra. Quatre elements.
            O paper de cremar de màgia.
            El temps que crema. Tot crema.

  • Hi ha quatre incendis. Quatre parts, quatre viatges. Potser l’escriptori marxa al tercer, que entren a orient.

  • Orient /occident. Primer món, segon món.
            Sostre, sobre la sorra. Projecta títols i llocs, algun núvol.

Són velles, escantonades, vermelloses. Sobretot les dels palcos. Igual que les motllures. La paret del fons doncs també i potser també totes les cametes alemanes. La motllura del teatre es veu només per un costat o es reprodueix per darrera per a tots els espectadors?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els dimecres compra nespres!!

Reprenem, amb calma... la secció d'"Els dimecres compra nespres" i les recomanacions de cançons a càrrec de l'Oriol.  Avui us proposem escoltar aquesta cançó de Bob Dylan que canta amb Jhonny Cash, si ho recordeu la vam usar per l'espectacle de "Tonio, el poeta", el resultat del taller que vam presentar a la a Biblioteca de Catalunya ara ja quasi fa un any...  Tota vostra! Salut!!

Emocions Lorquianes

Lorca segueix removent consciències i emocions avui dia. Explica moltes coses que també ens passen a nosaltres...  Us deixem amb un text d'una espectadora amiga de l'#AsSocPerla:  ─¿I Federico? ─En el teatro. ─¿Con La Barraca? ─No, abajo en la Biblioteca! Sí, des del dimecres 14 de juny, Federico Garcia Lorca, cada vespre, deixa la seva arcàdia de poetes i dramaturgs i s’instal·la a l’espai de la capella de la Biblioteca de Catalunya per emocionar-se amb la interpretació de la seva obra Bodas de Sangre fa la companyia de teatre La Perla 29. L’espai El primer impacte que reps, com espectador, és la transformació de la sala, cadires noves vermelles (l’esquena ho agraeix) i un bon quadrilàter de sorra àrida, seca, que anuncia on i com es desenvoluparà l’obra. Algú ha dit que semblava un western, a mi em va recordar les pistes romanes on corrien les quadrigues, bé, tan li fa, cadascú que hi busqui i que hi trobi el seu simbolisme, perquè això és el que l’Oriol Broggi vol

Els dimecres compra nespres!!

Hola família de perles.  Avui, és obligat, anar a parar a Bach.  Potser alguns anireu aquest vespre als temples pertinents a escoltar La Passió en directe. Els altres ho podem fer des de La Revistilla de La Perla 29. Estem assajant Cyrano de Bergerac  aquests dies, i al final, al cinquè acte, al jardí de l'Abadia on Cyrano va a morir estem mirant de posar aquesta música de fons.  A mi em porta a algun lloc grandiós, i alhora em trasllada a quan era petit i sentia això al menjar de casa, no entenia ben bé tot el que feia sentir aquesta música però em semblava que era important.   Bona Setmana Santa a tothom. I si no és tan Santa, tampoc passa res. En tot cas bona setmana. Oriol Broggi