És una sopa que crema, que cou els budells perquè és aquí on tenim l’ànima. Perquè aquesta sopa va d’ideals i de sentiments. I cullerada a cullerada ens empassem el dolor del desencís polític, de la frustració de la pèrdua dels somnis i de la degradació de les relacions familiars.
Aquesta sopa pot agradar més o menys però no deixa indiferent i obliga a l’espectador a la reflexió, objectiu cabdal de tota obra de teatre, i molt més, al menys a mi em va passar, si fem el paral·lelisme amb la situació política que es viu actualment en el nostre país.
La sopa de pollastre amb ordi ens explica la història d’una família obrera d’orígen jueu, els Kahn, durant un període de més de vint anys. És un treball coral, set personatges, quatre actors i tres actrius, d’una interpretació extraordinària i acurada plena de mímica i de matisos que donen vida als membres d’aquesta família, on cadascú busca la seva pròpia llibertat, ja sigui a través del socialisme, dels llibres, de l’art, de la vida al camp... Quina gran metàfora la de l’ictus del pare (gran Villanueva) que el deixa paralitzat per sempre
Amb aquesta obra Ferran Utzet salta d’illa, abandona la seva zona de confort de
Quin gran encert el muntatge d’aquesta “sopa”, el mateix Ronnie (extraordinari Pol López) ho diu quan la mare (immensa Màcia Cisteró) li serveix el seu plat: “Avui mare, t’ha quedat boníssima”, perquè boníssim és com Utzet i la seva troupe (actors, regidors, tècnics de llum, de so...) resolen l’escenografia i la dinàmica de l’obra. No hi ha ni un moment de repòs. No hi ha ni canvi de vestuari. Tot en l’obra és intens i simbòlic i és per això que nosaltres, el públic, no tenim ni un segon d’esbarjo per pair tan profunda escudella, ens cal, com he dit abans, temps per a la comprensió i la tendresa.
Anna Folch Bartrolí
Sòcia, núm. 45
Febrer 2018
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada