Una sopa que crema

La Perla 29 ha iniciat l’any 2018 amb una obra d’alt voltatge: Sopa de pollastre amb ordi , del dramaturg Arnold Wesker nascut a Londres i de família jueva.

És una sopa que crema, que cou els budells perquè és aquí on tenim l’ànima. Perquè aquesta sopa va d’ideals i de sentiments. I cullerada  a cullerada ens empassem el dolor del desencís polític, de la frustració de la pèrdua dels somnis i de la degradació de les relacions familiars.

Aquesta sopa pot agradar més o menys però no deixa indiferent i obliga a l’espectador a la reflexió, objectiu cabdal de tota obra de teatre, i molt més, al menys a mi em va passar, si fem el paral·lelisme amb la situació política que es viu actualment en el nostre país.

La sopa de pollastre amb ordi ens explica la història d’una família obrera d’orígen jueu, els Kahn, durant un període de més de vint anys. És un treball coral, set personatges, quatre actors i tres actrius, d’una interpretació extraordinària i acurada plena de mímica i de matisos que donen vida als membres d’aquesta família, on cadascú busca la seva pròpia llibertat, ja sigui a través del socialisme, dels llibres, de l’art, de la vida al camp... Quina gran metàfora la de l’ictus del pare (gran Villanueva) que el deixa paralitzat per sempre

Amb aquesta obra Ferran Utzet salta d’illa, abandona la seva zona de confort de la Irlanda catòlica i costumista per instal·lar-se dins d’un pis de l’Est End de Londres. Canvia la sorra clàssica de la sala gòtica de la Biblioteca per un espai mínim, domèstic, despullat d’objectes, com si fos un quadrilàter de boxa on els seus personatges, s’estimen, es rebutgen, s’escridassen, lluiten, somien... I és tan intensa la proximitat i l’atmosfera que hi ha entre actors i públic que obliga a aquest a viure al màxim tot allò que passa a sobre d’aquest minúscul escenari.

Quin gran encert el muntatge d’aquesta “sopa”, el mateix Ronnie (extraordinari Pol López) ho diu quan la mare (immensa Màcia Cisteró) li serveix el seu plat: “Avui mare, t’ha quedat boníssima”, perquè boníssim és com Utzet i la seva troupe (actors, regidors, tècnics de llum, de so...) resolen l’escenografia i la dinàmica de l’obra. No hi ha ni un moment de repòs. No hi ha ni canvi de vestuari. Tot en l’obra és intens i simbòlic i és per això que nosaltres, el públic, no tenim ni un segon d’esbarjo per pair tan profunda escudella, ens cal, com he dit abans, temps per a la comprensió i la tendresa.

Anna Folch Bartrolí

Sòcia, núm. 45

Febrer 2018