Passa al contingut principal

Una sopa que crema


La Perla 29 ha iniciat l’any 2018 amb una obra d’alt voltatge: Sopa de pollastre amb ordi , del dramaturg Arnold Wesker nascut a Londres i de família jueva.

És una sopa que crema, que cou els budells perquè és aquí on tenim l’ànima. Perquè aquesta sopa va d’ideals i de sentiments. I cullerada  a cullerada ens empassem el dolor del desencís polític, de la frustració de la pèrdua dels somnis i de la degradació de les relacions familiars.

Aquesta sopa pot agradar més o menys però no deixa indiferent i obliga a l’espectador a la reflexió, objectiu cabdal de tota obra de teatre, i molt més, al menys a mi em va passar, si fem el paral·lelisme amb la situació política que es viu actualment en el nostre país.

La sopa de pollastre amb ordi ens explica la història d’una família obrera d’orígen jueu, els Kahn, durant un període de més de vint anys. És un treball coral, set personatges, quatre actors i tres actrius, d’una interpretació extraordinària i acurada plena de mímica i de matisos que donen vida als membres d’aquesta família, on cadascú busca la seva pròpia llibertat, ja sigui a través del socialisme, dels llibres, de l’art, de la vida al camp... Quina gran metàfora la de l’ictus del pare (gran Villanueva) que el deixa paralitzat per sempre

Amb aquesta obra Ferran Utzet salta d’illa, abandona la seva zona de confort de la Irlanda catòlica i costumista per instal·lar-se dins d’un pis de l’Est End de Londres. Canvia la sorra clàssica de la sala gòtica de la Biblioteca per un espai mínim, domèstic, despullat d’objectes, com si fos un quadrilàter de boxa on els seus personatges, s’estimen, es rebutgen, s’escridassen, lluiten, somien... I és tan intensa la proximitat i l’atmosfera que hi ha entre actors i públic que obliga a aquest a viure al màxim tot allò que passa a sobre d’aquest minúscul escenari.

Quin gran encert el muntatge d’aquesta “sopa”, el mateix Ronnie (extraordinari Pol López) ho diu quan la mare (immensa Màcia Cisteró) li serveix el seu plat: “Avui mare, t’ha quedat boníssima”, perquè boníssim és com Utzet i la seva troupe (actors, regidors, tècnics de llum, de so...) resolen l’escenografia i la dinàmica de l’obra. No hi ha ni un moment de repòs. No hi ha ni canvi de vestuari. Tot en l’obra és intens i simbòlic i és per això que nosaltres, el públic, no tenim ni un segon d’esbarjo per pair tan profunda escudella, ens cal, com he dit abans, temps per a la comprensió i la tendresa.

Anna Folch Bartrolí
Sòcia, núm. 45
Febrer 2018
      

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Aquest Sant Jordi... 71 llibres

Avui és un dia especial. La Perla 29 gaudim d'aquest Sant Jordi amb un llibre sota el braç: Bodas de Sangre, Apunts i cançons de Joan Garriga . Per celebrar-ho, vam organitzar un sorteig i hem obtingut un sorprenent regal: les recomanacions de molts amics i amigues de llibres preciosos, interessants i imperdibles. Per aquest motiu i, ja que no ens podíem quedar aquesta valuosa informació només per nosaltres, us compartim la llista per si encara esteu dubtosos... Feliç Sant Jordi, Feliç Santa Georgina! Algú com tu , de Xavier Bosh Amor fou, de Marta Sanz Anatomia della irrequietezza, de Bruce Chatwin Anatomia retrobada, de Wajdi Mouawad Ànima, de Wajdi Mouawad Aquesta és la meva carta al món, d'Emily Dickinson Baluarte, de @elvirasastr e Bon dia, són les vuit!, d ’Antoni Bassas Canciones y Romancero de ausencias, de Miguel Hernández Carta de una descon

Un bosc laberíntic

La sòcia d'#AsSocPerla Anna Folch ens ha fet arribar aquest text sobre la seva experiència al Teatre Biblioteca de Catalunya veient  Boscos : Demà farà una setmana que vaig assistir a l’estrena de Boscos i encara em dura l’escalfor a les mans pels aplaudiments fervorosos, i el nus a l’estómac i el batec al cervell per la implicació emocional i intel·lectual que em va produir l’obra. Vaig conèixer Wajdi Mouawad a través vostre. El primer contacte va ser amb Incendis (per a mi la millor obra), extraordinària. Després vaig continuar amb Cels i ara Boscos . I entremig el monòleg d' Un obús al cor (per favor, poseu-me el reclinatori per agenollar-me davant de l’Ernest Villegas). En aquesta programació em vaig perdre Litoral , però bé, tinc força elements, no per a fer crítica, que ni en sóc, ni en sé, si no per explicar els meus sentiments i les meves emocions davant d’una obra tan llarga i tan intensa. Si busco un adjectiu per a qualificar Boscos trio excessiu. No per