Un grup d'alumnes i professores de l'escola Aula van venir a veure Boscos, amb treball previ i posterior a classe al voltant de l'espectacle i l'autor. A partir d'aquí, una alumna ha escrit un poema, amb estructura sextina, amb frases de l'obra. Us deixem amb aquesta peça, i esperem que us agradi tant com a nosaltres:
Boscos
Sóc el record que desperta la vida,
un llamp caigut que retorna del somni
i maleeixo la meva existència.
El meu cor batega sota les ombres,
vull tornar a encendre el llum per trobar l'ànima
i treure el meu infant de les tenebres.
Sóc la pluja i el foc de les tenebres.
Beure l'aigua de la pena és la vida
que corromp i fa explotar la meva ànima.
L'aigua que crema inundant el meu somni
m'evoca en un pou ofuscat per ombres.
Hi ha matins que no voldria existència!
Sóc el pas dels anys i de l'existència.
Llenço el cor d'ortigues a les tenebres
i s'evaporen amb la nit les ombres.
Mentre compto i veig com passa la vida,
fent memòria d'un bosc que tala un somni,
sento el crit inexorable de l'ànima.
Dolor a dolor construeixo l'ànima.
Busco el sentit de la meva existència.
En l'anhel de jugar prop d'un bell somni
he vingut a empresonar les tenebres.
Com arrencant les arrels de la vida
des que has arribat espanto les ombres.
Tros a tros et vull estimar sense ombres.
Una papallona em neix dins de l'ànima
perquè duus alegria per la vida.
Tu fas possible la meva existència,
però no n'hi ha prou estimant les tenebres
ni volant com l'ocell que busca un somni.
Pena a pena reneixo d'aquest somni.
Allibero el meu cor de tantes ombres
i deixo enrere el mal de les tenebres.
Com el vent al cel, nosaltres som l'ànima
que batega i eleva l'existència.
I és que al teu costat jo estimo la vida.
Quan comprenc la vida tot sembla un somni,
inefable d'existència i ple d'ombres,
que habita a l'ànima de les tenebres.
24/04/2017
Meritxell Vila Miñana
Boscos
Sóc el record que desperta la vida,
un llamp caigut que retorna del somni
i maleeixo la meva existència.
El meu cor batega sota les ombres,
vull tornar a encendre el llum per trobar l'ànima
i treure el meu infant de les tenebres.
Sóc la pluja i el foc de les tenebres.
Beure l'aigua de la pena és la vida
que corromp i fa explotar la meva ànima.
L'aigua que crema inundant el meu somni
m'evoca en un pou ofuscat per ombres.
Hi ha matins que no voldria existència!
Sóc el pas dels anys i de l'existència.
Llenço el cor d'ortigues a les tenebres
i s'evaporen amb la nit les ombres.
Mentre compto i veig com passa la vida,
fent memòria d'un bosc que tala un somni,
sento el crit inexorable de l'ànima.
Dolor a dolor construeixo l'ànima.
Busco el sentit de la meva existència.
En l'anhel de jugar prop d'un bell somni
he vingut a empresonar les tenebres.
Com arrencant les arrels de la vida
des que has arribat espanto les ombres.
Tros a tros et vull estimar sense ombres.
Una papallona em neix dins de l'ànima
perquè duus alegria per la vida.
Tu fas possible la meva existència,
però no n'hi ha prou estimant les tenebres
ni volant com l'ocell que busca un somni.
Pena a pena reneixo d'aquest somni.
Allibero el meu cor de tantes ombres
i deixo enrere el mal de les tenebres.
Com el vent al cel, nosaltres som l'ànima
que batega i eleva l'existència.
I és que al teu costat jo estimo la vida.
Quan comprenc la vida tot sembla un somni,
inefable d'existència i ple d'ombres,
que habita a l'ànima de les tenebres.
24/04/2017
Meritxell Vila Miñana
 |
| Bito Cels |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada