Passa al contingut principal

Temporada 15/16

Com ja us vam avançar, el passat mes de juliol estàvem començant assajos de la primera nova producció d'aquesta temporada. Ara que tornem amb més força, ha arribat el moment de desvetllar-vos el nom de l'espectacle: "Al nostre gust", una obra de creació a partir de textos de Shakespeare, Ibsen, Mouawad... Serà un camí de la ficció a la realitat, el trajecte que fa un personatge teatral fins a adonar-se que és un actor i el viatge de l'actor que esdevé un personatge. Teatre en estat pur, a partir de novembre a la Biblioteca de Catalunya. Molt aviat les entrades a la venda!

Una altra gran notícia és el retorn d' "El Petit Príncep", que torna aquest hivern al Teatre Barts. Una història gravada a la memòria de l'imaginari col·lectiu que l'any passat va reviure amb força de la mà d'Àngel Llàcer, Manu Guix i La Perla 29, amb una adaptació musical que va agradar tant als més grans com als més petits. Si encara no l'heu vist, a partir del 4 de desembre en teniu oportunitat!

La temporada seguirà amb l'espectacle "Dansa d'agost", una història irlandesa sota la direcció de Ferran Utzet. A partir de març a la Biblioteca de Catalunya. I no marxem d'Irlanda, ja que poc després estrenarem "Els Cors Purs" al Teatre Romea, un relat intens de Joseph Kessel ambientat a la Irlanda del segle XX. Oriol Broggi dirigirà a tres grans actors: Pablo Derqui, Borja Espinosa i Miranda Gas.

Per tancar la temporada al teatre de la Biblioteca de Catalunya us estem preparant una bona sorpresa: acollirem un text inèdit que ha escrit i dirigirà Marc Artigau. 

A més, marxem de gira! Comencem la ruta amb el nou viatge del Petit Príncep, que torna a la Terra per seguir explicant la seva història aquesta tardor a diverses poblacions de Catalunya i Balears. També faran les maletes l'Antonietta i el Gabriele d' "Una giornata particolare". Voltaran per Catalunya els propers mesos de gener i febrer 2016. 

Ens veiem al teatre!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Aquest Sant Jordi... 71 llibres

Avui és un dia especial. La Perla 29 gaudim d'aquest Sant Jordi amb un llibre sota el braç: Bodas de Sangre, Apunts i cançons de Joan Garriga . Per celebrar-ho, vam organitzar un sorteig i hem obtingut un sorprenent regal: les recomanacions de molts amics i amigues de llibres preciosos, interessants i imperdibles. Per aquest motiu i, ja que no ens podíem quedar aquesta valuosa informació només per nosaltres, us compartim la llista per si encara esteu dubtosos... Feliç Sant Jordi, Feliç Santa Georgina! Algú com tu , de Xavier Bosh Amor fou, de Marta Sanz Anatomia della irrequietezza, de Bruce Chatwin Anatomia retrobada, de Wajdi Mouawad Ànima, de Wajdi Mouawad Aquesta és la meva carta al món, d'Emily Dickinson Baluarte, de @elvirasastr e Bon dia, són les vuit!, d ’Antoni Bassas Canciones y Romancero de ausencias, de Miguel Hernández Carta de una descon...

Un bosc laberíntic

La sòcia d'#AsSocPerla Anna Folch ens ha fet arribar aquest text sobre la seva experiència al Teatre Biblioteca de Catalunya veient  Boscos : Demà farà una setmana que vaig assistir a l’estrena de Boscos i encara em dura l’escalfor a les mans pels aplaudiments fervorosos, i el nus a l’estómac i el batec al cervell per la implicació emocional i intel·lectual que em va produir l’obra. Vaig conèixer Wajdi Mouawad a través vostre. El primer contacte va ser amb Incendis (per a mi la millor obra), extraordinària. Després vaig continuar amb Cels i ara Boscos . I entremig el monòleg d' Un obús al cor (per favor, poseu-me el reclinatori per agenollar-me davant de l’Ernest Villegas). En aquesta programació em vaig perdre Litoral , però bé, tinc força elements, no per a fer crítica, que ni en sóc, ni en sé, si no per explicar els meus sentiments i les meves emocions davant d’una obra tan llarga i tan intensa. Si busco un adjectiu per a qualificar Boscos trio excessiu. No per ...

Una sopa que crema

La Perla 29 ha iniciat l’any 2018 amb una obra d’alt voltatge: Sopa de pollastre amb ordi , del dramaturg Arnold Wesker nascut a Londres i de família jueva. És una sopa que crema, que cou els budells perquè és aquí on tenim l’ànima. Perquè aquesta sopa va d’ideals i de sentiments. I cullerada   a cullerada ens empassem el dolor del desencís polític, de la frustració de la pèrdua dels somnis i de la degradació de les relacions familiars. Aquesta sopa pot agradar més o menys però no deixa indiferent i obliga a l’espectador a la reflexió, objectiu cabdal de tota obra de teatre, i molt més, al menys a mi em va passar, si fem el paral·lelisme amb la situació política que es viu actualment en el nostre país. La sopa de pollastre amb ordi ens explica la història d’una família obrera d’orígen jueu, els Kahn, durant un període de més de vint anys. És un treball coral, set personatges, quatre actors i tres actrius, d’una interpretació extraordinària i acurada plena de mímica i ...