És setembre i comença un nou any; tothom sap que, en el fons, els anys comencen al mes de setembre i no al gener. És ara quan hi ha ganes de començar, ara quan hi ha els retrobaments vertaders, ara quan tothom s’organitza l’agenda dels propers mesos intentant aprofitar totes les hores en què no estaran davant l’ordinador de l’oficina.
Almenys, per part meva és així. I una vegada més començo, em retrobo i tinc ganes d’escapar-me una mica d’aquest dia a dia. I recordo quan, tornant cap a casa, al Raval, passava per l’edifici de la Biblioteca de Catalunya, ple d’història, paraules i també teatre, i imaginava què passaria aquella temporada entre aquelles parets, amb ganes de saber quins personatges coneixeria, com m’emocionaria escoltant noves aventures, com posaria a lloc els meus sentiments durant els aplaudiments d’agraïment i amb qui em prendria una copa després de dues hores intenses d’espectacle, recordant l’estona en què havia format part d’aquest gran vincle que crea el teatre, sabent que podria ser el meu ofici.
Ja fa gairebé deu anys d’aquella Antígona que va entrar amb força en aquest espai de sorra i pedra, arrelant-hi La Perla 29 i les seves produccions; en fa uns quants menys que jo vaig descobrir-lo. Però un altre any tot torna a començar, i un dia més, una noia que va cap a casa s’atura a la porta de la Biblioteca de Catalunya, aquest cop sabent què hi està passant. Entro i veig l’Oriol assajant, sempre amb el suport del Marc i el Guillem. A les oficines, la Gina, l’Anna, la Blanca, i també la Bet, el Juli, la Sílvia i la Irene posen la força i les ganes per tirar endavant el que veureu a l’escenari. I jo m’assec al meu ordinador, i l’Oriol diu “Júlia! Mira si a l’arxiu trobes...” i m’hi acosto, i busco, i escric, i visc aquest dia a dia de treball sense renunciar a l’aventura que m’ha portat aquí. I torna a ser setembre, i d’alguna manera continuo vivint amb emoció aquest moment d’inici. Un petit abisme, un petit nus a la boca de l’estómac que apareix quan t’acostes al final d’un llibre, d’un espectacle o d’un text que t’entreté abans de saber què s’hi cou a La Perla 29, i que ens manté vius.
L'equip de La Perla 29
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada