Mai havíem tocat el gènere musical fins ara. Però ha estat, i continua sent, una experiència fantàstica a compartir amb tots vosaltres. El tàndem Llàcer-Guix juntament amb Oriol Broggi ens ha permès dur a terme una producció amb el millor d’uns i altres. I l’ocasió s’ho mereixia: no és fàcil portar a escena una història com El Petit Príncep, coneguda arreu del món i traduïda a milers d'idiomes. Tothom en té el seu record, la seva idea, cadascú s’ha fet seu aquest clàssic d’Antoine de Saint-Exupéry. Sense trencar això, hem aconseguit fer aquest musical màgic d’El Petit Príncep perquè el gaudeixin per igual adults i nens.
Us deixem amb un text de Marc Artigau, encarregat de la dramatúrgia de l'espectacle:
Cuidar un baobab
S’ha de ser molt curós a l’hora d’aterrar a l’asteroide B 612 del Petit Príncep, perquè adaptar un clàssic universal com aquest significa envair, encara que sigui una mica, l’imaginari col·lectiu de tots nosaltres: la rosa dins la campana, el pou que canta, el borratxo, el fanaler, la serp, el xai dibuixat... Paisatges no només de la infància dels lectors sinó capítols que la majoria se saben molt propers i màgics. Per això la dramatúrgia ha intentat, en la mesura del possible, viatjar de planeta en planeta, enfilada als ocells com el nen, deixar-se domesticar, que diria la guineu, i ser un vehicle -el més subtil possible- pel trajecte del llibre a l’escenari. En paraules de Federico García Lorca, deixar que la poesia surti del llibre per fer-se de carn i ossos.
L’estructura respon a tres parts o actes: la presentació del personatge, el Petit Príncep, a través dels ulls de l’aviador; després el viatge que fa per tots els planetes fins arribar al desert del Sàhara; i finalment el darrer acte, els últims dies que comparteix amb el pilot, fins al comiat. Intentar respectar l’esperit d’El Petit Príncep, la seva poètica ferotge i el seu poder en la metàfora, després de treballar-hi molt, un se n’adona que és com cuidar un baobab: s’ha de tenir paciència i constància i, aleshores, quan un creu que ja ha domesticat el text, descobreix que és al revés, és el text qui t’ha domesticat a tu.
Marc Artigau
Dramatúrgia i lletres
Us deixem amb un text de Marc Artigau, encarregat de la dramatúrgia de l'espectacle:
Cuidar un baobab
S’ha de ser molt curós a l’hora d’aterrar a l’asteroide B 612 del Petit Príncep, perquè adaptar un clàssic universal com aquest significa envair, encara que sigui una mica, l’imaginari col·lectiu de tots nosaltres: la rosa dins la campana, el pou que canta, el borratxo, el fanaler, la serp, el xai dibuixat... Paisatges no només de la infància dels lectors sinó capítols que la majoria se saben molt propers i màgics. Per això la dramatúrgia ha intentat, en la mesura del possible, viatjar de planeta en planeta, enfilada als ocells com el nen, deixar-se domesticar, que diria la guineu, i ser un vehicle -el més subtil possible- pel trajecte del llibre a l’escenari. En paraules de Federico García Lorca, deixar que la poesia surti del llibre per fer-se de carn i ossos.
L’estructura respon a tres parts o actes: la presentació del personatge, el Petit Príncep, a través dels ulls de l’aviador; després el viatge que fa per tots els planetes fins arribar al desert del Sàhara; i finalment el darrer acte, els últims dies que comparteix amb el pilot, fins al comiat. Intentar respectar l’esperit d’El Petit Príncep, la seva poètica ferotge i el seu poder en la metàfora, després de treballar-hi molt, un se n’adona que és com cuidar un baobab: s’ha de tenir paciència i constància i, aleshores, quan un creu que ja ha domesticat el text, descobreix que és al revés, és el text qui t’ha domesticat a tu.
Marc Artigau
Dramatúrgia i lletres
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada