La Revistilla

Marxem de vacances! Us esperem a tots a la tornada!   Molt bon estiu!

Apreciats amics i espectadors,   S’ha acabat la nostra temporada de teatre. El nostre particular recorregut per la tristesa d’aquests dies, el nostre periple per la incertesa. En algun moment ens hem sentit estranyament contents de passar de puntetes pel costat de la realitat, una realitat cada cop més trista i ofegant. Ha estat un any molt intens per La Perla, perquè els muntatges que hem alçat han estat molt ben rebuts i ens han demanat concentració i energia. Tant Incendis com Cyrano han estat unes bones fites per la productora. Ens ha tocat treballar de valent i n’estem tots satisfets.   I malgrat això marxem de vacances amb el cor una mica encongit. Tenint la sensació estranya que algú ens roba i esberla els somnis. L’altre dia vaig anar a una Biblioteca pública i tot era fantàstic, però em vaig adonar que l’edifici estava pensat per tenir l’aire condicionat funcionant 24 hores. I això ara no pot ser perquè resulta massa car. Vaig pensar: quan de temps tardar...

Us presentem un fragment de l'obra  Teatre , del dramatug francès  Jean-LucLagarce.  Ens inspiren les seves paraules i estem d'acord amb les seves idees.  Hem de preservar els espais de la creació, els espais luxosos del pensament, els espais del superficial, els espais on s’inventa allò que encara no existeix, els espais d’interrogació sobre el passat, i de qüestionament. Són la nostra propietat més preciosa, les nostres cases, les de tots i cadascú. El impressionants edificis de la certesa definitiva, sobren, parem doncs de construir-los. La commemoració pot ser una cosa viva, el record també pot ser feliç o terrible. No cal murmurar el passat o passar-hi de puntetes. El nostre deure és fer soroll. Hem de conservar al centre del nostre món l’espai per a les nostres incerteses, l’espai de la nostra fragilitat, de les nostres dificultats per dir o escoltar. Hem de romandre en el dubte, davant els discursos violents o amables dels peremptoris professionals...

A partir d'avui i fins que marxem de vacances us proposem un recorregut fotogràfic per la temporada de La Perla. A nosaltres ens ajudarà a fer balanç i a tancar el curs. Vosaltres ens podeu acompanyar i fer el tafaner...   Per començar el r ecorregut una fotografia del viatge a Beirut. Va ser durant les festes de Nadal que vam decidir via sms que havíem d'anar a trepitjar terra libanesa! La història de la Nawal era massa intensa per no anar a conèixer de proper i en directe els espais on havia viscut. Beirut va ser un descobriment i amb 4 dies vam fer una immersió absoluta. Ens hauríem quedat uns dies més, això sí... però està clar que sense aquella sortida, Incendis, no hauria estat el mateix!