Salta al contingut principal

Uns versos de Cyrano


Assajant Cyrano vam ensopegar amb un vers, que no hi havia manera de dir amb naturalitat. 







més d’un home que estimo hi deu fer el jubileu, 
allà retrobaré Copèrnic, Galileu...




L'actor Ramon Vila va venir l'endemà amb 10 opcions segons la intenció.  

COMPLIDOR:
Més d'un home que estimo hi trobaré entaulat
Sòcrates, Galileu... no vull arribar tard

CORATJÓS:
Hi trobaré bevent les ànimes que estimo    (Hi trobaré entaulats uns quants homes que estimo)
Sòcrates, Galileu,  pensant-hi ja m'animo

LLUNÀTIC:
D'ànimes estimades la lluna n'està plena
Sòcrates, Galileu...  me n'hi vaig sense pena

FILÒSOF:
Hi trobaré bevent ànimes estimades
Sòcrates, galileu... podrem fer grans xerrades

ELEGÍAC:
Allà, segurament, ànimes elevades (estimades),
Sòcrates, galileu,... hi viuen exiliades

CONTEMPLATIU:
Les ànimes que estimo, hi deuen ser exiliades.
Sòcrates, Galileu... allà, ben elevades.

CONFORTADOR:
Enmig d'homes que estimo, un dia em trobareu.
Amb ells seient a taula: Sòcrates, Galileu...

Quan vingueu a veure l'espectacle veure amb quina opció ens hem quedat!!

Comentaris

  1. Marcel Vilarós28 de març del 2012, a les 21:35

    Mètricament, sens dubte contemplatiu. Per contingut i rima, confortador.

    Bones propostes, però.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Aquest Sant Jordi... 71 llibres

Avui és un dia especial. La Perla 29 gaudim d'aquest Sant Jordi amb un llibre sota el braç: Bodas de Sangre, Apunts i cançons de Joan Garriga . Per celebrar-ho, vam organitzar un sorteig i hem obtingut un sorprenent regal: les recomanacions de molts amics i amigues de llibres preciosos, interessants i imperdibles. Per aquest motiu i, ja que no ens podíem quedar aquesta valuosa informació només per nosaltres, us compartim la llista per si encara esteu dubtosos... Feliç Sant Jordi, Feliç Santa Georgina! Algú com tu , de Xavier Bosh Amor fou, de Marta Sanz Anatomia della irrequietezza, de Bruce Chatwin Anatomia retrobada, de Wajdi Mouawad Ànima, de Wajdi Mouawad Aquesta és la meva carta al món, d'Emily Dickinson Baluarte, de @elvirasastr e Bon dia, són les vuit!, d ’Antoni Bassas Canciones y Romancero de ausencias, de Miguel Hernández Carta de una descon...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El "duende" de Lorca

Federico García Lorca era una font inesgotable d'art. Compartim amb vosaltres un dels seus parlaments: Sé perfectamente las dificultades que este tema tiene, y no pretendo, por tanto, definir, sino subrayar; no quiero dibujar, sino sugerir. La misión del poeta es esta: animar, en su exacto sentido: dar alma... Pero no me preguntéis por lo verdadero y lo falso, porque la "verdad poética" es una expresión que cambia al mudar su enunciado. Lo que es luz en el Dante, puede ser fealdad en Mallarmé. Y desde luego, ya es sabido por todo el mundo que la poesía se ama. Nadie diga esto es oscuro, porque la poesía es clara. Es decir, necesitamos buscar, "con esfuerzo y virtud, a la poesía, para que esta se nos entregue. Necesitamos haber olvidado por completo la poesía para que esta caiga desnuda en nuestros brazos. El vigía poético y el pueblo. Lo que no admite de ningún modo la poesía es la indiferencia. La indiferencia es el sillón del demonio; pero ella es la que habla en...
2 comentaris
Més informació

Un bosc laberíntic

La sòcia d'#AsSocPerla Anna Folch ens ha fet arribar aquest text sobre la seva experiència al Teatre Biblioteca de Catalunya veient  Boscos : Demà farà una setmana que vaig assistir a l’estrena de Boscos i encara em dura l’escalfor a les mans pels aplaudiments fervorosos, i el nus a l’estómac i el batec al cervell per la implicació emocional i intel·lectual que em va produir l’obra. Vaig conèixer Wajdi Mouawad a través vostre. El primer contacte va ser amb Incendis (per a mi la millor obra), extraordinària. Després vaig continuar amb Cels i ara Boscos . I entremig el monòleg d' Un obús al cor (per favor, poseu-me el reclinatori per agenollar-me davant de l’Ernest Villegas). En aquesta programació em vaig perdre Litoral , però bé, tinc força elements, no per a fer crítica, que ni en sóc, ni en sé, si no per explicar els meus sentiments i les meves emocions davant d’una obra tan llarga i tan intensa. Si busco un adjectiu per a qualificar Boscos trio excessiu. No per ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació