Salta al contingut principal

Les vostres crítiques (III)

Tercera entrega. Cada setmana costa escollir només deu, seguiu així!




Ana Torres Gonzalez
‎"Incendis" és una veritable perla. Excel·lent text que ens arriba d'una brillant traducció de Cristina Genebat i d'un equip artístic que et commou des d'un bon principi. Entrar en l'univers de la Nawal et sacseja emocionalment. D'una forma extremadament poètica s'exposen els horrors d'una guerra i sentiments com l'amor incondicional d'una mare. És una obra que no us podeu perdre. Espectadors: si encara no teniu entrada ja feu tard!

Katrin Santacana
Després d'haver vist l'obra, destacaria la magistral interpretacio de la Clara Segura, i també de la Màrcia Cisteró!

Aitana Muñoz
Opino exactament igual que en Roger. La primera part és espectacular, la interpretació de tots i cadascun dels actors, una Clara Segura brillant. Qui no hi hagi anat encara, que faci el possible per poder-la gaudir!

@rogermpuig
El veredicte és clar: Culpables. Per fer l'obra més gran que recordo haver vist. @Teatre_Romea @cia_laperla29 #IncendisRomea.

@Buenafuente
La obra "Incendis" (Romea de Barcelona), es el mejor teatro que he visto en muchos años. Imprescindible. Clara Segura y Julio Manrique brutales.

@roser_de
#IncendisRomea corprenedor. Et pren el cor i te l'estreny fort, fort, em temo, per dies. No és teatre, és un miracle. @cia_laperla29

@soniamiret
Entreacte d'#incendis brutal..! @cia_laperla29 @Teatre_Romea @clara_segura.

@soniamiret
@Teatre_Romea @cia_laperla29 no tinc paraules m'heu tocat la fibra..! Brillant @clara_segura felicitats a tots! Que no s'acabi mai el teatre!

@mmiraf
A #IncendisRomea el silenci es pot tocar. Crec que encara sento la intensitat que hi havia ahir al teatre. No us la perdeu.

@cugatmataro
El muntatge és fort, molt musculat. Oriol Broggi és el Guardiola del teatre nostre de cada dia. Per concepte, més pel com que pel què.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Aquest Sant Jordi... 71 llibres

Avui és un dia especial. La Perla 29 gaudim d'aquest Sant Jordi amb un llibre sota el braç: Bodas de Sangre, Apunts i cançons de Joan Garriga . Per celebrar-ho, vam organitzar un sorteig i hem obtingut un sorprenent regal: les recomanacions de molts amics i amigues de llibres preciosos, interessants i imperdibles. Per aquest motiu i, ja que no ens podíem quedar aquesta valuosa informació només per nosaltres, us compartim la llista per si encara esteu dubtosos... Feliç Sant Jordi, Feliç Santa Georgina! Algú com tu , de Xavier Bosh Amor fou, de Marta Sanz Anatomia della irrequietezza, de Bruce Chatwin Anatomia retrobada, de Wajdi Mouawad Ànima, de Wajdi Mouawad Aquesta és la meva carta al món, d'Emily Dickinson Baluarte, de @elvirasastr e Bon dia, són les vuit!, d ’Antoni Bassas Canciones y Romancero de ausencias, de Miguel Hernández Carta de una descon...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El "duende" de Lorca

Federico García Lorca era una font inesgotable d'art. Compartim amb vosaltres un dels seus parlaments: Sé perfectamente las dificultades que este tema tiene, y no pretendo, por tanto, definir, sino subrayar; no quiero dibujar, sino sugerir. La misión del poeta es esta: animar, en su exacto sentido: dar alma... Pero no me preguntéis por lo verdadero y lo falso, porque la "verdad poética" es una expresión que cambia al mudar su enunciado. Lo que es luz en el Dante, puede ser fealdad en Mallarmé. Y desde luego, ya es sabido por todo el mundo que la poesía se ama. Nadie diga esto es oscuro, porque la poesía es clara. Es decir, necesitamos buscar, "con esfuerzo y virtud, a la poesía, para que esta se nos entregue. Necesitamos haber olvidado por completo la poesía para que esta caiga desnuda en nuestros brazos. El vigía poético y el pueblo. Lo que no admite de ningún modo la poesía es la indiferencia. La indiferencia es el sillón del demonio; pero ella es la que habla en...
2 comentaris
Més informació

Una sopa que crema

La Perla 29 ha iniciat l’any 2018 amb una obra d’alt voltatge: Sopa de pollastre amb ordi , del dramaturg Arnold Wesker nascut a Londres i de família jueva. És una sopa que crema, que cou els budells perquè és aquí on tenim l’ànima. Perquè aquesta sopa va d’ideals i de sentiments. I cullerada   a cullerada ens empassem el dolor del desencís polític, de la frustració de la pèrdua dels somnis i de la degradació de les relacions familiars. Aquesta sopa pot agradar més o menys però no deixa indiferent i obliga a l’espectador a la reflexió, objectiu cabdal de tota obra de teatre, i molt més, al menys a mi em va passar, si fem el paral·lelisme amb la situació política que es viu actualment en el nostre país. La sopa de pollastre amb ordi ens explica la història d’una família obrera d’orígen jueu, els Kahn, durant un període de més de vint anys. És un treball coral, set personatges, quatre actors i tres actrius, d’una interpretació extraordinària i acurada plena de mímica i ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació