La Revistilla

Us recomanem la lectura del darrer llibre de Marcos Ordoñez: “Telón de fondo” . És brutal!  Parla sobre el teatre, l’ofici, les històries, la crítica, la història del nostre teatre, el fet de ser-ne espectador, com rebre les crítiques. És realment un llibre apassionant i molt ben escrit. Allò que reclamem sovint, aprofundir de forma amable i planera però seriosa. Molt recomanable.  Mireu quin fragment: “A una obra le pido, ante todo, que me ensanche el alma (mi capacidad de comprensión) y alimente mi alegría. Las mejores obras son las que no ofrecen respuestas cómodas para llevarse a casa sino un buen puñado de preguntas eternas, pero también aquellas que te euforizan, que te hacen salir del teatro con una sensación de absoluta liviandad: ambas, de una forma u otra, te reconcilian con la vida.”

Traducció casolana d’un bonic text de Borges que ens hem permès adaptar, canviar i amb respecte compartir amb vosaltres. Els Justos Un home que cultiva amb tranquil·litat el seu jardí, tal com deia Voltaire Aquell altre que agraeix l’existència de la música El que descobreix, amb plaer, una etimologia Un actor que premedita una entonació, un ritme, i un gest Aquell que acompanya l’agonia d’un altre Dos empleados que en un café del Sur juegan un silencioso ajedrez El tipògraf que compon en una impremta aquesta pàgina, que potser no entén Una dona i un home que llegeixen el tercet final d’un cert cant Aquell que acaricia un animal adormit El que agraeix que a la terra hi hagi Stevenson El que justifica o vol justificar un mal que li han fet Tres amics que agraeixen haver llegit a Marc Aureli i s’esforcen a practicar i freqüentar el diàleg El que constata que els altres tenien raó Aquell que mira un espectacle i sospira en silenci en una nau gòtica ... Totes aquestes persones, que s’i...

Ignasi Riera ha col·laborat en el darrer número de la nostra Revistilla i aquest és el seu comentari sobre "Luces de bohemia".  --- És part del comentari de Don Latino quan acaba de morir Max Estrella, el protagonista de Luces de bohemia de Valle-Inclán. El missatge és contundent. I lúcid:  “Te has muerto de hambre, como yo voy a morir, como moriremos todos los españoles dignos. ¡Te han cerrado todas las puertas, y te has vengado muriéndote de hambre! ¡Bien hecho! ¡Que caiga esta venganza sobre los cabrones de la Academia ! ¡En España es un delito el talento!” Ep!  Es tracta d’un text escrit a l’entorn de 1920, noranta anys abans de les concentracions a les places del 15 de maig de 2011. I resulta tan actual!  Si l’Academia al.ludida fos l’Acadèmia d’Història que acaba d’esborrar els crims de Franco, contra les persones i contra el país, en general...! El 1966, el barceloní Adolfo Marsillach va dir sobre Valle-Inclán:  “Valle Inclán  -al menos yo ...

Novament l'espectadora Mercè Voltas ens sorprén amb un text. Aquesta vegada les seves reflexions enfilen el tema de l'espectador i el seu paper concretament en els muntatges de La Perla. A continuació us adjuntem les seves paraules i al final de tot el seu mail, per si algú li vol contestar. En una ocasió en que m’havia de trobar amb uns amics al bar de l’Institut del Teatre, a Barcelona, vaig   llegir uns plafons que hi havia al costat de l’entrada i que anunciaven activitats complementàries de formació. Un dels textos   era de Grotowski i, després de llegir-lo un parell de vegades i com que no em podia estar més estona reflexionant al davant, me’l vaig copiar. Des de llavors   que el tinc present i ara el vull compartir amb vosaltres perquè m’adono que és una bona referència per iniciar aquest text: “És l’acte de descobrir-se, d’arrencar la màscara de la vida quotidiana , d’exterioritzar-se un mateix. No en el sentit d’ostentar, que seria exhibicionisme. És un acte de...

Surto de veure i viure La Presa que La Perla ofereix a l’espai de teatre de la Biblioteca de Catalunya. L’obra   i la posada en escena precisa, magnífica   és, entre moltes altres coses, un homenatge als paps irlandesos -o als petits llocs de trobada d’arreu - que acullen les confidències dels solitaris de cor, mentre serveixen –a vegades perillosament- les begudes que el visitant demana. Companyia i escolta activa de monòlegs i d’ històries plenes de símbols   dels qui hi entren   al cap del dia, a trobar la companyia. L’estil de La Perla és l’autenticitat, la sinceritat. Els qui seguim els seus muntatges en podríem explicar mil anècdotes de la interacció mental i física entre el que passa a l’escena i l’espectador. En aquesta obra,   hi entrem físicament per la porta del pap on es produirà el fet teatral i ens donen un lloc en la penombra per espiar el que passa allà dins i escoltar el que s’expliquen; quan s’acaba la representació, - que ens ha corprès -...

Seguint amb el que us proposàvem, publiquem avui una crítica de l'Anna sobre l'espectacle Hamlet, en funcions a la Biblioteca de Catalunya durant el mes de maig de 2010. --- Existeixen obres que impacten de veritat. “ La Tragèdia de Hamlet” , dirigida per Oriol Broggi, la podríem classificar dins d'aquest grup. D'una forma poc convencional, se’ns presenta un sistema teatral que, tot i voler mantenir l'essència de l'obra del cèlebre Shakespeare, la converteix en seva, i sense complexes la munta i desmunta, fent allò que li ve més de gust. Així doncs, se'ns presenta el Hamlet més purament tradicional que, confiant molt en la seva intel·ligència es converteix en víctima de sí mateix, un personatge mogut per la passió, el pensament i la filosofia que li costa comprendre qui és ell, el que pot pretendre i esperar, acompanyat d'uns elements discordants que trenquen el ritme de l'obra tradicional i que aconsegueix que l'espectador surti transformat...

En Lluís ens va enviar aquest misstge el passat 3 de març després de venir a veure "La mort d'Ivan Ilitx". Ens ha fet il·lusió i hem decidit penxar-lo al blog. --- Hola Anna! Aquest matí volia escriure't sobre l'obra d'ahir, del millor que he vist en temps (mira, tu... que vaig hi conectar!). El cas és que com que he escrit a una amiga recomanant-la, aprofito el missatge enviat per a compartir-lo amb tu, com a part que ets de la Perla29. Als efectes oportuns (que no són altre que reconeixement a tots). "...no puedo menos que recomendarte (y de qué manera) que veas si te cuadra en la agenda y hay papel, "La mort d'Ivan Ilitx". Problema? Hasta el domingo tan solo, en la Biblioteca. Un ejercicio y calidad actorales de collons para mí (fila 1, todo ayuda, seguro). La posada en escena, tiene puntos en común con el ejercicio de 'En alta mar' que hicimos hace dos años, tres personajes que se reparten un sin parar, con mucho movimient...