Des d'inicis d'aquest curs hi ha hagut molt moviment a les xarxes socials i a l'espai web sota l'etiqueta #OnÉsLaCultura, per tal de visibilitzar la poca presència d'aquesta als mitjans. Moltes opinions, reflexions per defensar el seu paper, per demanar responsabilitats... Sembla que, finalment, alguna cosa es mou. Nosaltres ens volem sumar a aquest moviment, i de moment ho fem amb aquestes paraules, que sorgeixen a partir de l'experiència d'una Perla:
Un matí d’octubre assistia a l’acte d’entrega de Premis Extraordinaris de Grau i Màster de la Universitat de Barcelona, que se celebrava juntament amb l’entrega de la Medalla d’Or al rector de la Universidad de Buenos Aires. Com demana el protocol en aquest tipus dactes acadèmics, cadascun dels presents a la taula presidencial va atensar-se a l’estrada a parlar. Bona part dels discursos estava dedicada a lloar el paper de la Universitat dins la societat actual; molts, referint-se a la Universitat com a viver de cultura, espai on es crea, es difon i s’expandeix el coneixement. Això sí, en parlar d’aquest coneixement, la referència derivava a estudis com la medicina, el dret, l’economia, la química, les matemàtiques… potser també les belles arts i la filosofia.
Però la cultura per ella mateixa com a àmbit d’estudi? Com a sector propi i independent? Com a coneixement crític enfocat a certes disciplines?
Ni una referència. Passant-hi de puntetes, com sovint trobem arreu. Sembla que sigui un tema tabú.
Sí, la cultura té una accepció social, de país. Fins i tot del saber; com a concepte proper a la “cultura general”. Aquestes són les entrades que podem trobar al diccionari:
1 ant Conreu de la terra.
2 esp Conreu dels coneixements i les facultats de l'home.
3 Conjunt de coneixences literàries, històriques, científiques o de qualsevol altra mena que hom posseeix com a fruit d'estudi i de lectures, de viatges, d'experiència, etc.
4 cultura de massaSOCIOL Conjunt de coneixements generalitzats i difosos pels mitjans de comunicació de massa.
2 ANTROP CULT Conjunt de tradicions (literàries, historicosocials i científiques) i de formes de vida (materials i espirituals) d'un poble, d'una societat o de tota la humanitat.
No hi sé llegir la cultura com a conjunts d'arts, de feina, com a àmbit, com a sector amb identitat pròpia. I és un problema, perquè aquesta invisibilitat es trasllada a la realitat.
Però existim. Som molts (o uns quants, si més no) que ens dediquem a la cultura, com a activitat, per ella mateixa vàlida. N'hi ha molts a qui ens importa l'espai que se li dóna dins la quotidianitat, dins el país, dins la societat, dins l'educació, al cap i al cor de cada individu.
La Universitat mai serà totalment el lloc que pretén ser si no defensa la cultura com a ens. I la nostra gent, la nostra ciutat, el nostre país, tampoc. Tocaria ja ser conscients de l'existència i el pes de tot el moviment i acció cultural que tenim per poder defensar, de debò, què som, què volem ser.
Júlia Ribera
Però la cultura per ella mateixa com a àmbit d’estudi? Com a sector propi i independent? Com a coneixement crític enfocat a certes disciplines?
Ni una referència. Passant-hi de puntetes, com sovint trobem arreu. Sembla que sigui un tema tabú.
Sí, la cultura té una accepció social, de país. Fins i tot del saber; com a concepte proper a la “cultura general”. Aquestes són les entrades que podem trobar al diccionari:
1 ant Conreu de la terra.
2 esp Conreu dels coneixements i les facultats de l'home.
3 Conjunt de coneixences literàries, històriques, científiques o de qualsevol altra mena que hom posseeix com a fruit d'estudi i de lectures, de viatges, d'experiència, etc.
4 cultura de massaSOCIOL Conjunt de coneixements generalitzats i difosos pels mitjans de comunicació de massa.
2 ANTROP CULT Conjunt de tradicions (literàries, historicosocials i científiques) i de formes de vida (materials i espirituals) d'un poble, d'una societat o de tota la humanitat.
No hi sé llegir la cultura com a conjunts d'arts, de feina, com a àmbit, com a sector amb identitat pròpia. I és un problema, perquè aquesta invisibilitat es trasllada a la realitat.
Però existim. Som molts (o uns quants, si més no) que ens dediquem a la cultura, com a activitat, per ella mateixa vàlida. N'hi ha molts a qui ens importa l'espai que se li dóna dins la quotidianitat, dins el país, dins la societat, dins l'educació, al cap i al cor de cada individu.
La Universitat mai serà totalment el lloc que pretén ser si no defensa la cultura com a ens. I la nostra gent, la nostra ciutat, el nostre país, tampoc. Tocaria ja ser conscients de l'existència i el pes de tot el moviment i acció cultural que tenim per poder defensar, de debò, què som, què volem ser.
Júlia Ribera
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada