De sobte, un dia, en plena Festa Major,
sopant al carrer del barri, amb coneguts (només) que són alhora veïns i
companys d'història, m'adono que hi ha quelcom que m'apropa a ells, més enllà
de la simpatia, la coneixença o la complicitat. Són la meva gent i si algú
passa pel costat i diu alguna cosa inconvenient sobre el meu veí, m'enfadaré.
Aquesta nit de ball, trec a la pista la veïna grosseta, a qui mai dirigeixo la paraula, és de dretes i em sembla carca. Però a la meva Festa Major, la del meu carrer, aquella nit, ella i jo ens coneixem com a part d'una mateixa història i junts fem comunió.
Al bell mig del ball, presoners de l'efluvi alcohòlic del cremat li pessigaré el culet i ella em farà un esglai còmplice. Això és "el crit de l'anís". L'endemà de la Festa Major, tot tornarà a ser com abans. I això és una mica La Perla 29...
Xavier Marcé
* text escrit a partir de la presentació de la temporada 2016-17 feta el passat 21 de juliol al Teatre Biblioteca de Catalunya
Aquesta nit de ball, trec a la pista la veïna grosseta, a qui mai dirigeixo la paraula, és de dretes i em sembla carca. Però a la meva Festa Major, la del meu carrer, aquella nit, ella i jo ens coneixem com a part d'una mateixa història i junts fem comunió.
Al bell mig del ball, presoners de l'efluvi alcohòlic del cremat li pessigaré el culet i ella em farà un esglai còmplice. Això és "el crit de l'anís". L'endemà de la Festa Major, tot tornarà a ser com abans. I això és una mica La Perla 29...
Xavier Marcé
* text escrit a partir de la presentació de la temporada 2016-17 feta el passat 21 de juliol al Teatre Biblioteca de Catalunya
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada