Ha estat un recorregut llarg, fent puntades, enllaçant idees i referències. Sempre fet #Alnostregust. Us deixem amb les paraules de Ramon Vila, actor de la companyia, i del dramaturg Marc Artigau.
Veiem uns personatges, uns actors que volen compartir amb el públic preguntes, certeses, desitjos, inquietuds, somnis, records... de l'ofici, de la vida.
Una passejada pel bagul dels secrets interior, com el que trobem en un magatzem de vestuari i utilleria. Un bagul del que en surten peces rares que, recuperades, tenen nova vida. Les perles d'un collar desfet serveixen per jugar a bales, l'anella d'una cadena trencada és una arracada, l'abric és el personatge, i trobem la capsa de les llàgrimes guardades i ens rellisquen pels dits per riure o per plorar.
Peces de tota mena: algunes escrostonades, altres polsoses, o bé brillants encara malgrat l'ús i el temps, algunes d'oblidades, i d'altres eternament presents. Les més usades al costat de les que mai van arribar a servir, i les imprescindibles, i les que portem sempre al damunt... Hi troben la capsa de les llàgrimes guardades que se'ls esmunyen entre els dits per riure o per plorar.
Descobreixen textos, fragments d'obres. I conviden a un viatge per la paraula, les paraules. Les susciten, les ressusciten, són posseïts, assaltats per elles. N'exploren la força, se n'alimenten, les viuen, les reviuen, les traspassen. Les ajunten per trobar nous significats, amb puntades que “llacen, enllacen i entrellacen i abracen els mots estimats, antics, coagulats, que ens tornen a cadascú de nosaltres cap a la frase que ens manca”... com diu Mouawad. O era aquell actor qui ho deia? O aquella actriu? O...?
Un joc de moltes caselles que un nen lúcid i un savi --que són l'Oriol-- han inventat i organitzat.
Ramon Vila
El truc de màgia, si surt bé, consisteix en recitar un poema i que en la darrera síl·laba ens esclati el pit, descobrir un tros de vers que guarda el gust de l'estiu, la terra remoguda i el saber dels nostres avis. Compartir l'aquí i l'ara, - no ens queda res més- i en pocs metres quadrats de fusta, sis cossos, llums i paraula, tants personatges com puguis imaginar. I la resta, deixar-se endur, que tot serà al nostre gust, que la vida, un trosset de pa, que la mort, una mica de paciència, que no ens cansarem mai de buscar el lloc més prodigiós de tots.
Marc Artigau i Queralt
 |
| Bito Cels |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada