Passa al contingut principal

Una passejada pel cap d'Oriol Broggi: Al nostre gust


El passat 10 de novembre vam estrenar Al nostre gustUn espectacle de creació. Un passeig per textos, paraules i músiques del nostre imaginari i de la nostra memòria. Una trobada amb l'actor, de cara, amb la seva professió i la seva condició. Una broma, una festa i una reflexió profunda sobre la vida i la mort. Tot això o no més que això. 

Us deixem amb les paraules del director: 

Aquesta obra que veureu està feta de retalls. La nostra única idea ha estat ajuntar-los i buscar la manera que actors i públic puguin fer junts un viatge. I que, durant aquest recorregut, sigui possible apreciar les piruetes dels personatges, i les puguem seguir, amb plaer: com els actors salten de personatge, veure les gotes de la seva suor...! I relaxar-nos i assaborir el seu vell ofici. Hauríem agafat tantes paraules de tants autors, i les hauríem fet nostres..., perquè els poetes tenen la virtut de dir sempre veritats ocultes. Fixeu-vos en aquestes: 

Yo no hablo esta noche como autor ni como poeta, ni como estudiante sencillo del rico panorama de la vida del hombre, sino como ardiente apasionado del teatro y de su acción social. El teatro es uno de los más expresivos y útiles instrumentos para la educación de un país y el barómetro que marca su grandeza o su descenso. Un teatro sensible y bien orientado en todas sus ramas, desde la tragedia al vodevil, puede cambiar en pocos años la sensibilidad de un pueblo; y un teatro destrozado, donde las pezuñas sustituyen a las alas, puede achabacanar a una nación entera. El teatro es una escuela de llanto y de risa y una tribuna libre donde los hombres pueden poner en evidencia morales viejas o equivocadas y explicar con ejemplos vivos normas eternas del corazón y el sentimiento del hombre. Federico García Lorca

Em falta explicar també que el títol surt d’una obra de Shakespeare, Al vostre gust, que és la que en un principi ens havíem de posar a assajar amb aquest grup d’actors; i el subtítol, “a les víctimes de l’esperança i l’optimisme”, és de Don José Perez del Rio (o el Sr.Pep).

Ha estat per mi un plaer treballar amb els actors i per a vosaltres. El gran equip de La Perla ens permet treballar en llibertat, i arribar fins on hem arribat. Potser ens haurem equivocat, però ho hem fet contents i amb rigor. Bona funció, i que vagi de gust.

Oriol Broggi

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els dimecres compra nespres!!

Reprenem, amb calma... la secció d'"Els dimecres compra nespres" i les recomanacions de cançons a càrrec de l'Oriol.  Avui us proposem escoltar aquesta cançó de Bob Dylan que canta amb Jhonny Cash, si ho recordeu la vam usar per l'espectacle de "Tonio, el poeta", el resultat del taller que vam presentar a la a Biblioteca de Catalunya ara ja quasi fa un any...  Tota vostra! Salut!!

Emocions Lorquianes

Lorca segueix removent consciències i emocions avui dia. Explica moltes coses que també ens passen a nosaltres...  Us deixem amb un text d'una espectadora amiga de l'#AsSocPerla:  ─¿I Federico? ─En el teatro. ─¿Con La Barraca? ─No, abajo en la Biblioteca! Sí, des del dimecres 14 de juny, Federico Garcia Lorca, cada vespre, deixa la seva arcàdia de poetes i dramaturgs i s’instal·la a l’espai de la capella de la Biblioteca de Catalunya per emocionar-se amb la interpretació de la seva obra Bodas de Sangre fa la companyia de teatre La Perla 29. L’espai El primer impacte que reps, com espectador, és la transformació de la sala, cadires noves vermelles (l’esquena ho agraeix) i un bon quadrilàter de sorra àrida, seca, que anuncia on i com es desenvoluparà l’obra. Algú ha dit que semblava un western, a mi em va recordar les pistes romanes on corrien les quadrigues, bé, tan li fa, cadascú que hi busqui i que hi trobi el seu simbolisme, perquè això és el que l’Oriol Broggi vol

Els dimecres compra nespres!!

Hola família de perles.  Avui, és obligat, anar a parar a Bach.  Potser alguns anireu aquest vespre als temples pertinents a escoltar La Passió en directe. Els altres ho podem fer des de La Revistilla de La Perla 29. Estem assajant Cyrano de Bergerac  aquests dies, i al final, al cinquè acte, al jardí de l'Abadia on Cyrano va a morir estem mirant de posar aquesta música de fons.  A mi em porta a algun lloc grandiós, i alhora em trasllada a quan era petit i sentia això al menjar de casa, no entenia ben bé tot el que feia sentir aquesta música però em semblava que era important.   Bona Setmana Santa a tothom. I si no és tan Santa, tampoc passa res. En tot cas bona setmana. Oriol Broggi