Passa al contingut principal

La càndida adolescència


(Una reflexió en iniciar la tardor i començar una nova temporada teatral)

            Fa anys un amic molt compromès amb el teatre, no en va era nét d’en Pous i Pagès, em va recomanar: “Acosta’t a la Cooperativa de la Lleialtat de Gràcia que hi ha una companyia de la qual en sentirem a parlar”. Ho vaig fer i hi vaig veure Camí de nit, el cos se’m va omplir de papallones. A partir d’aquella obra em vaig tornar una fidel seguidora del Teatre Lliure. Al cap d’un temps es va fundar l’Associació d’Espectadors i jo a primera fila. L’Associació tenia tots els trets que l’escriptora Isak Dinesen definia com La càndida adolescència: alegria, imaginació, il·lusió, empenta i un cert toc de bogeria. Però el temps passa i tot canvia. I l’Associació també ho va fer, no qüestiono la transformació, simplement crec que va perdre part dels estímuls de la Dinesen, i a mi em va deixar d’interessar. Em vaig mantenir fidel, però, al teatre, sempre vaig ser i sóc Lliure.

            Ara fa un temps em va arribar una segona recomanació: “Tu, a la Biblioteca de Catalunya,- a mi aquesta paraula, biblioteca, em fa tremolar la carn -  hi ha una companyia amb nom de joia que se li ha de seguir la pista.” Hi ho vaig fer. Només entrar en aquella sala gòtica, espai bell i nu, trepitjar aquella sorra que em lligava a la terra i gaudir d’aquells actors, el cos se’m va tornar a omplir de papallones. I obra a obra m’estic fent un collaret de Perles.


            I ara ha arribat l’hora de lligar amors i interessos i després d’un temps de gestació s’ha donat a llum l’Associació d’Espectadors de la Perla29, i jo també vull ser a primera fila. Celebrem aquest naixement, donem-li ales, mimem i agombolem aquesta bella criatura perquè creixi, maduri i es faci gran, però procurem que no perdi mai la càndia adolescència.
Anna Folch i Bartrolí
Espectadora i sòcia de laperla29

Comentaris

  1. Moltes gràcies pel teu emotiu escrit (mira.... m'has emocionat!!!!)
    Imma
    Espectadora i sòcia de laPerla29

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Els dimecres compra nespres!!

Reprenem, amb calma... la secció d'"Els dimecres compra nespres" i les recomanacions de cançons a càrrec de l'Oriol.  Avui us proposem escoltar aquesta cançó de Bob Dylan que canta amb Jhonny Cash, si ho recordeu la vam usar per l'espectacle de "Tonio, el poeta", el resultat del taller que vam presentar a la a Biblioteca de Catalunya ara ja quasi fa un any...  Tota vostra! Salut!!

Emocions Lorquianes

Lorca segueix removent consciències i emocions avui dia. Explica moltes coses que també ens passen a nosaltres...  Us deixem amb un text d'una espectadora amiga de l'#AsSocPerla:  ─¿I Federico? ─En el teatro. ─¿Con La Barraca? ─No, abajo en la Biblioteca! Sí, des del dimecres 14 de juny, Federico Garcia Lorca, cada vespre, deixa la seva arcàdia de poetes i dramaturgs i s’instal·la a l’espai de la capella de la Biblioteca de Catalunya per emocionar-se amb la interpretació de la seva obra Bodas de Sangre fa la companyia de teatre La Perla 29. L’espai El primer impacte que reps, com espectador, és la transformació de la sala, cadires noves vermelles (l’esquena ho agraeix) i un bon quadrilàter de sorra àrida, seca, que anuncia on i com es desenvoluparà l’obra. Algú ha dit que semblava un western, a mi em va recordar les pistes romanes on corrien les quadrigues, bé, tan li fa, cadascú que hi busqui i que hi trobi el seu simbolisme, perquè això és el que l’Oriol Broggi vol

Els dimecres compra nespres!!

Hola família de perles.  Avui, és obligat, anar a parar a Bach.  Potser alguns anireu aquest vespre als temples pertinents a escoltar La Passió en directe. Els altres ho podem fer des de La Revistilla de La Perla 29. Estem assajant Cyrano de Bergerac  aquests dies, i al final, al cinquè acte, al jardí de l'Abadia on Cyrano va a morir estem mirant de posar aquesta música de fons.  A mi em porta a algun lloc grandiós, i alhora em trasllada a quan era petit i sentia això al menjar de casa, no entenia ben bé tot el que feia sentir aquesta música però em semblava que era important.   Bona Setmana Santa a tothom. I si no és tan Santa, tampoc passa res. En tot cas bona setmana. Oriol Broggi