Passa al contingut principal

La càndida adolescència


(Una reflexió en iniciar la tardor i començar una nova temporada teatral)

             Fa anys un amic molt compromès amb el teatre, no en va era nét d’en Pous i Pagès, em va recomanar: “Acosta’t a la Cooperativa de la Lleialtat de Gràcia que hi ha una companyia de la qual en sentirem a parlar”. Ho vaig fer i hi vaig veure Camí de nit, el cos se’m va omplir de papallones. A partir d’aquella obra em vaig tornar una fidel seguidora del Teatre Lliure. Al cap d’un temps es va fundar l’Associació d’Espectadors i jo a primera fila. L’Associació tenia tots els trets que l’escriptora Isak Dinesen definia com La càndida adolescència: alegria, imaginació, il·lusió, empenta i un cert toc de bogeria. Però el temps passa i tot canvia. I l’Associació també ho va fer, no qüestiono la transformació, simplement crec que va perdre part dels estímuls de la Dinesen, i a mi em va deixar d’interessar. Em vaig mantenir fidel, però, al teatre, sempre vaig ser i sóc Lliure.

            Ara fa un temps em va arribar una segona recomanació: “Tu, a la Biblioteca de Catalunya,- a mi aquesta paraula, biblioteca, em fa tremolar la carn -  hi ha una companyia amb nom de joia que se li ha de seguir la pista.” Hi ho vaig fer. Només entrar en aquella sala gòtica, espai bell i nu, trepitjar aquella sorra que em lligava a la terra i gaudir d’aquells actors, el cos se’m va tornar a omplir de papallones. I obra a obra m’estic fent un collaret de Perles.

            I ara ha arribat l’hora de lligar amors i interessos i després d’un temps de gestació s’ha donat a llum l’Associació d’Espectadors de la Perla29, i jo també vull ser a primera fila. Celebrem aquest naixement, donem-li ales, mimem i agombolem aquesta bella criatura perquè creixi, maduri i es faci gran, però procurem que no perdi mai la càndia adolescència.
Anna Folch i Bartrolí
Espectadora i sòcia de laperla29

Comentaris

  1. Imma26 de setembre del 2013, a les 1:50

    Moltes gràcies pel teu emotiu escrit (mira.... m'has emocionat!!!!)
    Imma
    Espectadora i sòcia de laPerla29

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Aquest Sant Jordi... 71 llibres

Avui és un dia especial. La Perla 29 gaudim d'aquest Sant Jordi amb un llibre sota el braç: Bodas de Sangre, Apunts i cançons de Joan Garriga . Per celebrar-ho, vam organitzar un sorteig i hem obtingut un sorprenent regal: les recomanacions de molts amics i amigues de llibres preciosos, interessants i imperdibles. Per aquest motiu i, ja que no ens podíem quedar aquesta valuosa informació només per nosaltres, us compartim la llista per si encara esteu dubtosos... Feliç Sant Jordi, Feliç Santa Georgina! Algú com tu , de Xavier Bosh Amor fou, de Marta Sanz Anatomia della irrequietezza, de Bruce Chatwin Anatomia retrobada, de Wajdi Mouawad Ànima, de Wajdi Mouawad Aquesta és la meva carta al món, d'Emily Dickinson Baluarte, de @elvirasastr e Bon dia, són les vuit!, d ’Antoni Bassas Canciones y Romancero de ausencias, de Miguel Hernández Carta de una descon...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Un bosc laberíntic

La sòcia d'#AsSocPerla Anna Folch ens ha fet arribar aquest text sobre la seva experiència al Teatre Biblioteca de Catalunya veient  Boscos : Demà farà una setmana que vaig assistir a l’estrena de Boscos i encara em dura l’escalfor a les mans pels aplaudiments fervorosos, i el nus a l’estómac i el batec al cervell per la implicació emocional i intel·lectual que em va produir l’obra. Vaig conèixer Wajdi Mouawad a través vostre. El primer contacte va ser amb Incendis (per a mi la millor obra), extraordinària. Després vaig continuar amb Cels i ara Boscos . I entremig el monòleg d' Un obús al cor (per favor, poseu-me el reclinatori per agenollar-me davant de l’Ernest Villegas). En aquesta programació em vaig perdre Litoral , però bé, tinc força elements, no per a fer crítica, que ni en sóc, ni en sé, si no per explicar els meus sentiments i les meves emocions davant d’una obra tan llarga i tan intensa. Si busco un adjectiu per a qualificar Boscos trio excessiu. No per ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Una sopa que crema

La Perla 29 ha iniciat l’any 2018 amb una obra d’alt voltatge: Sopa de pollastre amb ordi , del dramaturg Arnold Wesker nascut a Londres i de família jueva. És una sopa que crema, que cou els budells perquè és aquí on tenim l’ànima. Perquè aquesta sopa va d’ideals i de sentiments. I cullerada   a cullerada ens empassem el dolor del desencís polític, de la frustració de la pèrdua dels somnis i de la degradació de les relacions familiars. Aquesta sopa pot agradar més o menys però no deixa indiferent i obliga a l’espectador a la reflexió, objectiu cabdal de tota obra de teatre, i molt més, al menys a mi em va passar, si fem el paral·lelisme amb la situació política que es viu actualment en el nostre país. La sopa de pollastre amb ordi ens explica la història d’una família obrera d’orígen jueu, els Kahn, durant un període de més de vint anys. És un treball coral, set personatges, quatre actors i tres actrius, d’una interpretació extraordinària i acurada plena de mímica i ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació