Mercè Voltas és una espectadora habitual de La Perla 29. Sovint, després de venir a veure algun dels nostres espectacles ens envia un mail amb comentaris i pensaments. Aquesta vegada, després de venir a veure Cyrano, també ho ha fet, i ens ha deixat compartir-ho amb vosaltres.
----
Cyrano de Bergerac
d’Edmond Rostand ens captiva des del moment que els primers actors que
envaeixen l’escenari - teatre dins el teatre - el reclamen, com si trobessin a faltar la veu crítica i l’acció intel·ligent
enmig de tot el guirigall pretensiós d’un recital de poesia. El desitgen i el
temen, com la societat desitja i tem, alhora, el poeta i l'intel·lectual disposat a immolar-se i a viure en precari per dir
la llibertat. I amb Cyrano entra tot això a escena i, per damunt de tot,
l’elogi de la paraula i de l’esperit inspirador dels poetes.
El Cyrano que ha
fet La Perla ens mostra tota aquesta bellesa amb una certa sornegueria que de
fons es riu de tothom, començant per ell mateix i, a més “ho broda”. La varietat de tons i de matisos de Pere
Arquillué en el seu personatge, ens instal·len un somriure d’admiració i, a
partir de “l’escena del balcó” se’ns posa un nus a la gola que ens provoca una
complicitat immensa perquè ens “treu” de dins les tristors del que no ens ha
estat reconegut o no se’ns reconeix.
L’ondulació en la forma de dir el vers està subjecte
completament al significat del text i, en aquesta tessitura, els matisos,
especialment al final de la frase, són riquíssims i sorprenents. En escoltar Pere
Arquillué – magnífic - el vaig relacionar amb la forma de “dir” de la Sílvia Pérez Cruz que també prioritza el
text per damunt de tot i té el grau i el color de veu que li demana cada
paraula i cada sentiment.
Tot és àgil en aquest muntatge, i sincer, molt en les característiques que defineixen
el teatre de La Perla :
interacció amb l’espectador a qui es
suposa coparticipant o bé es convida a ser-ho: sinceritat, oferiment del goig
de la creació i l’entusiasme de comprovar que la qualitat, la riquesa són molt
per damunt del que es pot adquirir amb diners.
Els Perles havien d’oferir-nos el seu Cyrano de Bergerac en un temps com aquest, perquè l’obra és molt a prop de la seva pròpia filosofia i
nosaltres, tots, la necessitem.
Mercè Voltas, dijous
24 de maig
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada