Salta al contingut principal

Les vostres crítiques (VI)

Aquesta és la penúltima entrada amb les vostres “crítiques”. Última setmana d’”Incendis” i ja ens envaeix la nostàlgia. Per sort sabem que tindrem una gira intensa que podeu consultar a la nostra web: www.laperla29.cat.  
 


 
 
 
Susana Justribó
Incendis: sublim, brutalment desgarradora, magnífica, apassionant... tots els actors de luxe, però Manrique i Segura marquen la diferència amb l'excel·lència. Gràcies a tots per aquest regal d'obra i actuació.

Gina Mendez Obando 
La mejor que he visto , cuando lo superficial queda a un lado y el arte sale a flote en forma de emoción. Delicioso!

@jordi_clopes
#incendis al Romea!de gran vull ser Oriol Broggi @cia_laperla29. Gràcies Incendis! Em tremola el cos! yfrog.com/ny7spjfj

@rieramarc
Gran @cia_laperla29 amb Incendis. Brillants @clara_segura, @Larsgez, @xavierboada i Màrcia Cisteró (molt fan) sota direcció d'Oriol Broggi.

@Jordi_Armadans
Incendis d'Oriol Broggi: senzillament brutal. Gràcies!!! @cia_laperla29 @clara_segura@Teatre_Romea

@enriccambray
"No és mai una bona senyal que els joves marxin corrent"  #IncendisRomea  @cia_laperla29 Quina segona part. Quin text descomunal.#postfuncio
@RodriJosep
#incendis demostra que es pot fer teatre de qualitat i compromís omplint cada dia. Fantàstics @cia_laperla29

@suegarachana
La @clara_segura a #Incendis ensenya, un cop més, el seu talent i el seu "bon gust interpretatiu". Una delícia. Felicitats @cia_laperla29
@PereFrancesch
Incendis de la @cia_laperla29 al @Teatre_Romea, la millor experiència i vivència teatral que he tingut mai. Gràcies

@elenasenseh
Ha valgut la pena un segon cop d'#IncendisRomea. Ha tornat el silenci, perquè no tinc paraules. Obra mestra. @cia_laperla29@Teatre_Romea

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Aquest Sant Jordi... 71 llibres

Avui és un dia especial. La Perla 29 gaudim d'aquest Sant Jordi amb un llibre sota el braç: Bodas de Sangre, Apunts i cançons de Joan Garriga . Per celebrar-ho, vam organitzar un sorteig i hem obtingut un sorprenent regal: les recomanacions de molts amics i amigues de llibres preciosos, interessants i imperdibles. Per aquest motiu i, ja que no ens podíem quedar aquesta valuosa informació només per nosaltres, us compartim la llista per si encara esteu dubtosos... Feliç Sant Jordi, Feliç Santa Georgina! Algú com tu , de Xavier Bosh Amor fou, de Marta Sanz Anatomia della irrequietezza, de Bruce Chatwin Anatomia retrobada, de Wajdi Mouawad Ànima, de Wajdi Mouawad Aquesta és la meva carta al món, d'Emily Dickinson Baluarte, de @elvirasastr e Bon dia, són les vuit!, d ’Antoni Bassas Canciones y Romancero de ausencias, de Miguel Hernández Carta de una descon...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El "duende" de Lorca

Federico García Lorca era una font inesgotable d'art. Compartim amb vosaltres un dels seus parlaments: Sé perfectamente las dificultades que este tema tiene, y no pretendo, por tanto, definir, sino subrayar; no quiero dibujar, sino sugerir. La misión del poeta es esta: animar, en su exacto sentido: dar alma... Pero no me preguntéis por lo verdadero y lo falso, porque la "verdad poética" es una expresión que cambia al mudar su enunciado. Lo que es luz en el Dante, puede ser fealdad en Mallarmé. Y desde luego, ya es sabido por todo el mundo que la poesía se ama. Nadie diga esto es oscuro, porque la poesía es clara. Es decir, necesitamos buscar, "con esfuerzo y virtud, a la poesía, para que esta se nos entregue. Necesitamos haber olvidado por completo la poesía para que esta caiga desnuda en nuestros brazos. El vigía poético y el pueblo. Lo que no admite de ningún modo la poesía es la indiferencia. La indiferencia es el sillón del demonio; pero ella es la que habla en...
2 comentaris
Més informació

Una sopa que crema

La Perla 29 ha iniciat l’any 2018 amb una obra d’alt voltatge: Sopa de pollastre amb ordi , del dramaturg Arnold Wesker nascut a Londres i de família jueva. És una sopa que crema, que cou els budells perquè és aquí on tenim l’ànima. Perquè aquesta sopa va d’ideals i de sentiments. I cullerada   a cullerada ens empassem el dolor del desencís polític, de la frustració de la pèrdua dels somnis i de la degradació de les relacions familiars. Aquesta sopa pot agradar més o menys però no deixa indiferent i obliga a l’espectador a la reflexió, objectiu cabdal de tota obra de teatre, i molt més, al menys a mi em va passar, si fem el paral·lelisme amb la situació política que es viu actualment en el nostre país. La sopa de pollastre amb ordi ens explica la història d’una família obrera d’orígen jueu, els Kahn, durant un període de més de vint anys. És un treball coral, set personatges, quatre actors i tres actrius, d’una interpretació extraordinària i acurada plena de mímica i ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació