Salta al contingut principal

Sobre l'escenografia d'"Incendis" - capítol 4

Ei bones!


4/ A mi d'entrada em sembla que està bé qüestionar lo de les dues grades. D'una banda ho veig complicat, i de l'altra realment no sé si s'aconsegueix l'efecte de comunitat del Lecat i del creuament de camins que deia l'Oriol. Potser caldria arrencar tot el pati de butaques i redistribuir totalment el públic per aconseguir-ho.... però em penso que això sí que deu ser car!


6/ Era l'Oriol o el Sebas que parlava un dia de fer una mega-escenografia a la biblio que fos com una espècie de duna gegant que venia des del fons i anava baixant? Amb una mena d'estructura de base? Suposo que quan dius sorra vomitada deu ser això no... A mi això m'encanta molt. Té moltes possibilitats, molt suggerent. Ens porta a un lloc nou.  
Em sembla brutal l'entrada al voltant de l'escriptori. Ja instal·la l'atmosfera de tota l'obra.


3/ També qüestionaria delicadament el tema de la projecció. No podríem fer un gran quadre pintat? O substituir la foto per actors quiets dins d'un marc buit? Crec que ens envia en una direcció diferent a la sorra, l'aigua, l'escriptori, els incendis. És una època on no hi ha mòbils, on les coses deixen de funcionar, un temps a part, i la projecció és massa del present, massa contemporània.


2/ Estic d'acord que el millor lloc per fer-hi la projecció és un tul. Però separar present i passat de manera tan clara...  Els espectadors poden posar tul entre una cosa i altra?


Veig que he proposat de treure moltes coses...
Abraçada,
Ferran



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Aquest Sant Jordi... 71 llibres

Avui és un dia especial. La Perla 29 gaudim d'aquest Sant Jordi amb un llibre sota el braç: Bodas de Sangre, Apunts i cançons de Joan Garriga . Per celebrar-ho, vam organitzar un sorteig i hem obtingut un sorprenent regal: les recomanacions de molts amics i amigues de llibres preciosos, interessants i imperdibles. Per aquest motiu i, ja que no ens podíem quedar aquesta valuosa informació només per nosaltres, us compartim la llista per si encara esteu dubtosos... Feliç Sant Jordi, Feliç Santa Georgina! Algú com tu , de Xavier Bosh Amor fou, de Marta Sanz Anatomia della irrequietezza, de Bruce Chatwin Anatomia retrobada, de Wajdi Mouawad Ànima, de Wajdi Mouawad Aquesta és la meva carta al món, d'Emily Dickinson Baluarte, de @elvirasastr e Bon dia, són les vuit!, d ’Antoni Bassas Canciones y Romancero de ausencias, de Miguel Hernández Carta de una descon...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El "duende" de Lorca

Federico García Lorca era una font inesgotable d'art. Compartim amb vosaltres un dels seus parlaments: Sé perfectamente las dificultades que este tema tiene, y no pretendo, por tanto, definir, sino subrayar; no quiero dibujar, sino sugerir. La misión del poeta es esta: animar, en su exacto sentido: dar alma... Pero no me preguntéis por lo verdadero y lo falso, porque la "verdad poética" es una expresión que cambia al mudar su enunciado. Lo que es luz en el Dante, puede ser fealdad en Mallarmé. Y desde luego, ya es sabido por todo el mundo que la poesía se ama. Nadie diga esto es oscuro, porque la poesía es clara. Es decir, necesitamos buscar, "con esfuerzo y virtud, a la poesía, para que esta se nos entregue. Necesitamos haber olvidado por completo la poesía para que esta caiga desnuda en nuestros brazos. El vigía poético y el pueblo. Lo que no admite de ningún modo la poesía es la indiferencia. La indiferencia es el sillón del demonio; pero ella es la que habla en...
2 comentaris
Més informació

Una sopa que crema

La Perla 29 ha iniciat l’any 2018 amb una obra d’alt voltatge: Sopa de pollastre amb ordi , del dramaturg Arnold Wesker nascut a Londres i de família jueva. És una sopa que crema, que cou els budells perquè és aquí on tenim l’ànima. Perquè aquesta sopa va d’ideals i de sentiments. I cullerada   a cullerada ens empassem el dolor del desencís polític, de la frustració de la pèrdua dels somnis i de la degradació de les relacions familiars. Aquesta sopa pot agradar més o menys però no deixa indiferent i obliga a l’espectador a la reflexió, objectiu cabdal de tota obra de teatre, i molt més, al menys a mi em va passar, si fem el paral·lelisme amb la situació política que es viu actualment en el nostre país. La sopa de pollastre amb ordi ens explica la història d’una família obrera d’orígen jueu, els Kahn, durant un període de més de vint anys. És un treball coral, set personatges, quatre actors i tres actrius, d’una interpretació extraordinària i acurada plena de mímica i ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació